Àngel Llàcer, Manu Guix i Ricard Ustrell són amics des de fa segles. Els tres han compartit incomptables moments, molts d'ells professionals, perquè les respectives feines els han dut a participar en els mateixos projectes, però també són infinitat les vegades que han compartit confidències, escapades, festes, cafès o gintònics en les seves vides personals. Han estat i són col·legues de feina, però per davant de tot, són amics.
El director i actor, el músic i el periodista, juntament amb d'altres compañeros de fechorías, com el Xavi Canalias, han estat aquest migdia a Catalunya Ràdio. L'emissora pública catalana està d'aniversari, celebrant els 40 anys de la seva història, en una jornada molt emotiva, per on han passat els presentadors més emblemàtics que alguna vegada han parlat pels micròfons de l'emissora: Mònica Terribas, xerrant i emocionant el seu amic Pep Guardiola, Josep Cuní, Antoni Bassas, Manel Fuentes, Miquel Calçada recordant quan era Mikimoto al Pasta gansa i un llarg etcètera. També Llàcer i Guix, que a Catalunya Ràdio van dirigir i copresentar un concurs que tenia molt d'encant, Els optimistes, als migdies, programa coordinat justament per Ricard Ustrell, època a la qual correspon aquesta imatge de fa 9 anys i la que s'han fet avui mateix:
En l'especial d'aquest dimarts han recordat aquella època i alguna situació peculiar viscuda, per exemple, durant algun dels viatges que feien. Com per exemple, una esquiada. "Jo me'n recordo molt de 'l'esquiada optimista'... El Manu es va emprenyar", avança Ustrell. I Llàcer: "Home!... Ara ho explicaré! Jo fa molts anys que conec el Manu Guix, des del 1997, i només l'he vist enfadat una vegada, i va ser quan vam fer l'esquiada al Montarto (un dels hotels més emblemàtics de Baqueira Beret)". Una escapada que si fa no fa, va fer que al bo d'en Manu Guix li quedés aquesta cara de pomes agres...:
Per què es va emprenyar tant Manu Guix? Perquè van anar amb 60 oients del programa a esquiar... "Aquella nit en Manu va fer un concert d'aquells 'animats' que s'havia de 'regar' d'alguna manera", recorda Ustrell. "Anàvem demanant gintònics i tequilas. Nosaltres i els 60 oients, tres o quatre gintònics per cap". Complementa Canalias: "L'habitació del Manu era la 316". I Llàcer s'hi abona: "Dèiem tota l'estona: 'Habitació 316, habitació 316. Cobra-ho a l'habitació 316'...". El dia següent, el Manu baixa a recepció i: "...'Perdona Manu... tenim una factura de 850 euros de gintònics' i jo: 'Quèèè?'". I la resta, fotent-hi cullerada i dient, davant de recepció: "Perdona Manu, si beus tants gintònics no és culpa nostra", recorda Canalias. I el Manu recorda amb indignació: "Però és que els vaig haver de pagar, eh???". Una conversa deliciosa i un moment que podeu recuperar a partir del 24'27":
Sensacional. Ja ho saben: si algun dia van a l'hotel Montarto de Baqueira Beret i s'allotgen a l'habitació 316, prenguin-se un bon gintònic a la salut dels optimistes... Paga el Manu Guix.