Com cada dia, de dilluns a divendres a les vuit del matí, el presentador del programa de ràdio, El Món a Rac1, Jordi Basté, ha llegit en directe el seu davantal. Un discurs, de pocs minuts de durada, que li serveix per reflexionar i donar la seva opinió sobre un dels temes més candents de l'actualitat. Durant el matí del dijous 25 de febrer s'ha centrat en recordar la vida que portàvem abans de la pandèmia del coronavirus, quan les reunions amb amics i el lleure nocturn estaven a l'ordre del dia. I precisament parlant de festes, el periodista i presentador català no ha pogut evitar pensar en Neymar. Què ha dit?

Jordi Basté TV3 Nexes Sergi Alcàzar 37

Jordi Basté, Sergi Alcàzar

"Un dia, fa molts anys, vaig tenir la curiosa experiència de viure un partit del Barça a casa de Neymar amb un amic en comú i la família del brasiler". Així ha començat el davantal de Basté en el seu programa matinal de ràdio. Una espectacular casa on el presentador es va quedar sorprès per les "vistes espectaculars de Barcelona, des de Pedralbes fins al mar". Encara que, recordant el moment que va compartir amb el del Brasil, ha revelat el que es va trobar a la casa del futbolista i que fins i tot li va cridar més l'atenció que les vistes panoràmiques. "Just a sobre de la taula del menjador tenia penjant una bola de discoteca. No es d'on la va treure, ni si era una metàfora de la seva vida, però la relació entre Neymar i el lleure nocturn sortia de la discoteca i estava fent voltes lentament al sostre de casa seva a Barcelona".

Unes paraules, parlant de lleure i discoteques, que han servit a Basté per confessar com es comportava ell quan anava als locals nocturns. "Érem molts els que ens treballàvem les discoteques des de de la barra. La copa, la mirada i un suau moviment de malucs," ha confessat. Un temps passat que molts desitgen que torni com més aviat millor. "No fa gaire d'això, però massa alhora. Aviat farà un any que estem sense riure, i fins i tot demanant perdó per excedir-nos durant una nit", ha rematat Jordi Basté. Raó no li falta. Amics, música, rialles, aigua amb misteri i ballar fins a veure sortir el sol. Quina sensació aquella.