Aquest dijous és un dia meravellós. Ha sortit el sol, la gent va pels carrers amb un somriure d'orella a orella, demà molts comencen quatre dies de vacances... i el millor de tot: el Reial Madrid, com diria el talismà Damià López de RAC1, "al carrer!". Eufòria a l'estudi de l'emissora, i a moltes llars catalanes, i funeral a Movistar+, a El Chiringuito i a la resta de la caverna madridista...

Un Madrid desastrós diu adeu a la Champions amb un altre partit lamentable contra l'Arsenal. Els d'Arteta li han pintat la cara als d'Ancelotti, que un cop més, no han jugat a res. Mbappé, Vinicius, Bellingham i companyia, desapareguts, zero idees, zero joc. Ni Remontada ni milongues. Tampoc ni cabeza, ni corazón, ni cojones. Ni el més essencial, futbol. La remuntada que Pedrerol i el madridisme hiperventilat només veia en els seus somnis humits, es va acabar just en el moment que l'àrbitre va xiular l'inici del partit i va començar a rodar la pilota, amb uns gunners que van donar una altra lliçó al conjunt merengue. Tot i el 3 a 0 de l'anada, alguns madridistes creien en miracles, en remuntades, en novanta minuti nel Bernabéu sono molto longo i bla, bla, bla. També hi havia culers que tot i creure que aquesta vegada no s'emprenyarien amb una nova demostració èpica i inexplicable del Madrid a la Champions, tenien les seves reserves, perquè les han vist de tots colors i estaven escarmentats... Com Jordi Basté.

El despertador li sona a les 4:24 de la matinada per anar a treballar, però el periodista sabia que depèn de què passés, dormiria poc. Però Basté, gat vell, sap que no es pot donar per mort i enterrat al Madrid en aquesta competició. Sap que Madrids infames han passat ronda i han guanyat finals sense jugar a res. Per això no es volia il·lusionar ni posar més nerviós del que ja ho estava, i ha decidit que durant les dues hores que duraria el partit, de 9 a 11 de la nit, ell faria una altra cosa que no pas mirar el partit. El que ha triat fer, però, ha sorprès tothom. Ho han revelat aquest matí a El món a RAC1: "Vaig decidir no veure el partit. Vaig posar un moment just pel penal fallat per Saka, i vaig tancar". Què va fer? Posar-se a mirar una pel·li. Laura Rosel revela la curiosa tria... Saw... Però no la 1, ni la 2, ni la 3... Saw 4... "És que estic fent tot el recorregut, que va empitjorant el gore".

saw
 

La macabra sèrie de pel·lícules amb molta sang i fetge, amb morts explícites i desagradables, amb 'Jigsaw' fent de les seves i que et deixen molt mal cos. La primera, encara, les altres són autèntics deliris de sang i vísceres. Però el bo d'en Basté va pensar que posats a patir, veure les morts de Saw 4 seria més suportable que veure al Madrid remuntant l'eliminatòria. I després... 54 missatges de WhatsApp al seu mòbil. Missatges que no sabria si serien d'enhorabona i eufòria culer, o de laments i frases de l'estil de "ho han tornat a fer". Aquesta vegada, però, la mística del Bernabéu va fallar més que una escopeta de fira. "Obro el modo avión del telèfon a tres quarts d'onze, 54 missatges... vaig pensar 'Ha guanyat el Madrid 54 a 0'". Però per un cop, el tribunero que porta dins va fallar... Ja que el ritual ha funcionat, li proposem al bo d'en Jordi que dissabte 26 d'abril, per la final de la Copa del Rei, es posi Saw 5.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!