S'hauria de revisar aquella dita castellana de "la música amansa a las fieras". Potser passa amb la resta d'espècies animals, però no amb determinats humans. Aquests és posen com feres, mai millor dit. Un o una oient d'El Món a RAC1 de Jordi Basté s'ha esverat i molt a primera hora del matí. La seva ira anava contra el presentador de l'espai, en considerar que havia comès una errada monumental, impròpia d'un comunicador de renom. Era un quart de vuit del matí i la conversa a l'emissora girava al voltant de la presència al Festival de música de Cambrils de la diva del pop dels 70, Bonny Tyler. Tot bé. Però Basté confessava que hi havia debat a la redacció sobre un altre dels noms estel·lars de la cita tarragonina: el pianista Richard Clayderman. "El pesat del piano", el batejava, recordant una de les seves cançons més famoses. Aquí ve la mare dels ous: es tractava de "Balada per a Adelina", un d'aquelles melodies que hem sentit a tot arreu durant dècades.
Clica per sentir Basté parlant de Richard Clayderman (minut 15):
Richard Clayderman / Youtube
Aquest incís musical encenia els ànims de l'esmentat oient i combatiu tuitaire. Tenia el mòbil o l'ordinador a prop i vomitant tota la seva mala llet contra Basté, al que evidentment no suporta malgrat escoltar-lo de bon matí. L'internauta estava convençut de quatre coses: de que en Jordi és un "ignorant, un pedant i un pesat" i de que la peça que sonava a la ràdio no era de Clayderman. Tampoc el títol estava bé: en realitat, era el "Per a Elisa" de Ludwig Van Beethoven, i ningú a la punyetera ràdio s'havia adonat. Evidentment, la pífia és de nota, agreujada pels insults que dedicava al presentador. En comptes de deixar-ho córrer, però, Basté ha decidit cantar-li la canya amb una cleca amb la mà oberta... i la portada del tema del pianista: "Perdoni vostè sr o sra Desperta Ferro la meva pedanteria. Jo li disculpo la seva demostrable ignorància". Patapam. "M'ha fet mal a mi", deien a xarxes.
tuit Jordi Basté
Jordi Basté presenta 'El Món a RAC1' / @elmonarac1
Reaccions a tuit de Jordi Basté
Hi ha gent que esmorza massa fort i té Twitter massa a prop. Després estan els que no contrasten les seves asseveracions i va donant classes a periodistes. En aquest cas, sembla que hem trobat la combinació perfecta.