Encara estem emocionats pel que van aconseguir dissabte a Bilbao les jugadores del Barça femení. Pel que van aconseguir damunt la gespa de San Mamés i fora d'ella. Guanyar la tercera Champions, la segona de forma consecutiva, i fer que 50.000 culers omplissin els carrers de la ciutat basca, pintant de blaugrana els carrers, mobilitzant una massa tan brutal com aquesta per anar a una final, és a l'abast de molt poca gent. El Barça femení és un referent mundial, tothom s'omple la boca destacant el que estan fent, socialment, i esportivament, amb un joc que meravella i és l'enveja de tothom. Excepte per Figo, que badallava, imatge lamentable a la llotja. Els culers encara ens pessiguem i ens emocionem amb la final descomunal contra l'Olympique de Lió, amb la celebració posterior damunt la gespa i amb la festa que va continuar un cop aterrades a Barcelona, on van oferir els quatre títols d'enguany, amb la cirereta de la Champions, a la Plaça Sant Jaume.
Com diuen les samarretes que lluïen aquest diumenge en la celebració al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, Movem el món. I tant que ho fan. Les Aitana, Alexia, Graham-Hansen, Mapi i companyia mouen el món i els culers especialment. I el motor que ha contribuït amb la seva direcció a que la maquinària perfecta rutlli, l'espurna que ha ajudat a que el seu joc i el seu talent natural sigui encara més descomunal, és un home molt estimat al vestidor i al club blaugrana que ara marxa. Parlem de l'entrenador, un Jonatan Giráldez exultant amb la Champions que posa la cirereta al pastís al seu currículum com a tècnic blaugrana. L'entrenador gallec busca nous reptes i marxa amb la seva família (la dona i el fill, que justament ahir celebrava el seu aniversari, un anyet) cap als Estats Units, on es farà càrrec d'un equip de Washington al futbol nordamericà.
Giráldez ha demostrat en els dotze anys que porta vivint a Barcelona, que és un crack dins i fora dels terrenys de joc. A nivell futbolístic, els resultats canten per sí mateixos, només cal veure els títols aconseguits i com els ha aconseguit, amb el seu equip jugant com els àngels. Però és que en la vessant humana tothom s'omple la boca parlant d'ell, especialment les jugadores que han estat en contacte i que han compartit el vestidor blaugrana. Tot bonhomia, aquest tècnic gallec ha estat, a més, un exemple fefaent d'integració, una bufetada als catalanòfobs. Aquest dilluns, amb la ressaca de la victòria i tot el que han viscut aquestes darreres hores, ha xerrat amb el Jordi Basté a RAC1 i ens ha emocionat, com fa uns dies ho va fer Míchel, l'entrenador del Girona, quan li va respondre al Basté per què va aprendre català: "Perquè una altra cosa no l'entendria: Ho vaig tenir molt clar des del primer dia. Per la meva educació, pels meus pares i per la manera com som a Vallecas, les tradicions i la cultura. Per mi és fàcil. És cultura. Soc millor persona ara que fa tres anys, segur. Puc parlar amb gent que abans no. És molt bo per a mi. No tinc cap dubte que és millor parlar català en un lloc on tothom el parla. És difícil per mi pensar en res dolent d'aquesta situació. Hi ha gent que ho pensa, i no ho entenc". I ara, Giráldez, ha seguit la mateixa línia parlant així del català.
Va arribar a Catalunya el setembre del 2012, des d'un poble de Vigo, "on tenim dos idiomes oficials, el gallec i el castellà. Jo crec que la riquesa com a individu a nivell intern és molt constructiu. Jo a casa, a l'arribar, vivia amb la meva parella i el català no el parlàvem, però a la Federació Catalana només parlava en català. Et fa créixer com a persona. Hi ha sinergies a nivell mental que es configuren perquè tu puguis ser millor professional i millor persona". Giráldez té clar que "el fet d'adaptar-te a una cultura nova, quan jo vaig arribar a Barcelona no coneixia ningú, tot anava massa ràpid. El meu creixement personal dins la societat i la cultura catalanes ha estat immillorable. Aprenent un nou idioma i integrar-te dins la societat catalana, amb com de bé m'han tractat, avui en dia puc dir que soc millor persona"... Meravellós. Com ha dit Basté en sentir-lo: "Ja no cal dir res més ni ho podem millorar". Jonatan Giráldez, un culer i català per sempre. Gràcies per tot i que li vagi molt bé als Estats Units, s'ho mereix.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!