Eduard Fernández i Joel Joan són dos grans actors catalans de la mateixa generació (61 i 54 anys, respectivament) que han fet dues carrers paral·leles, en el sentit literal: són dues línies ascendents que mai es troben. Tots dos van fer papers de joves a TV3. Eduard Fernàndez era el segurata de Pedralbes centre o un dels protas de Laura la ficció de Lloll Bertran. Joel Joan era el fill gran dels Aiguader al primer culeberot de la casa Poble Nou, tot durant els anys 90. No han coincidit mai a un projecte. A partir d'aquí no hi ha més similituds. Joel Joan no ha volgut saber res de fer cine, teatre ni TV a Madrid, una temporada de la sèrie Periodistas a Telecinco i aquella estranya pel·lícula El corazón del guerrero on interpretava un Conan el bàrbar. Tot ho ha fet en català i ha triomfat sent creador, idrector i productor: les seves sèries són mítiques o premiades amb Ondas, Plats bruts, Poca misèria i El crac, les seves obres de teatre són èxits de taquilla i crítica des de Kràmpack a la saga d'Escape room i al cinema. Sempre en català i defensant la llengua, la cultura i la sobirania de Catalunya. Eduard Fernández recull premis i reconeixements a Espanya, li donen els millors papers, es limita a fer d'actor però critica que no pot actuar a Catalunya perquè ho fa en castellà.
Aquesta setmana Eduard Fernández promocionava al programa més escoltat de Catalunya Ràdio Anatomía de un instante, la nova sèrie de Movistar sobre el 23-F en què interpreta Santiago Carrillo, un altre paper per lluir els seus grans dots interpretatius. Fernández ha fet una defensa de la democràcia atacant la ultradreta a la qual pertanyien als colpistes que van entrar al Congrés i que ara està asseguda còmodament als escons del mateix Congrés esperant governar amb el PP. Joel Joan ha escoltat el fragment en què Fernández fa una declaració política contra els fatxes i li retreu a twitter el seu silenci durant l'1-O i els anys posteriors. Eduard Fenández no és indepe i no es va mullar. Fa poc va queixar-se que a TV3 el van censurar en una entrevista gravada, potser la d'Al cotxe any 2019, en la qual va sostenir que "Declarar la independència, encara que sigui una estona, sabent que no tens ni el 50% a favor és una burrada". Joel Joan té clavat el posicionament polític del seu company de professió a qui s'adreça precisament amb aquest nom: "Company":
Joel Joan a Eduard Fenández: "Que bé que saps quedar, company. Però quan van venir els fatxes a hostiar-nos per anar a votar, a VOTAR, no et vaig veure nada preocupao!". L'acusa de quedabién, de progressista antifeixista (cosa que probablement comparteixen) però de posar-se de perfil quan hostiaven, en encertat verb de Joel Joan, ancianes i joves, gent de poble o de ciutat, per votar l'1-O, sense ni tan sols saber si volien votar no a la independència. Si votaves: hòstia al cap amb una porra. Aquella ferida no es tancarà durant una generació i el dolor no és només contra els que van fer, dirigir o animar els cops de porra sinó contra els que no es van voler significar públicament. Dos bons actors, però Joel Joan aquesta se la tenia guardada.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
