A Joel Joan el persegueix una llegenda negra d'actor turmentat, perfeccionista, outsider, ultra exigent a la feina fins a fer-se insuportable. I alhora l'altra cara de la moneda: d'home d'èxit, que tot el que fa triomfa, que el públic l'adora, paga l'entrada de cinema o de teatre per veure'l a ell actuar. Envejat per omplir platees, acusat amb menyspreu de fer teatre "comercial", com si tot el que fa teatre no volgués omplir la sala. Í a sobre és guapo, alt, amb una tofa de cabells negres inversemblant als 55 anys. I pare de família nombrisa, emparellat amb la fabulosa Anna Sahun i pare de tres filles. No ha protagonitzat ni un sol escàndol en ttoa la seva llarga carrera. Però sovint es fa preguntes i aixó molesta.
Joel Joan es pregunta per què TV3 no el vol quan les seves tres sèries són de les més vistes de la casa (Plats bruts, Porca misèria i El crac) i es pregunta per què els Gaudí que ell va fundar ni el consideren si fa la pel·li més taquillera (Escape room) i es pregunta per què el seu gremi no li dona papers si és empíricament un actor que omple teatres. I com que fa les preguntes en veu alta, molesta. El públic en canvi l'aplaudeix, quan parla clar i quan s'atreeveix amb tots els personatges al monòleg Vània. Si omple el Romea encara li diran que Txékhov és "teatre comercial". Tto plegat li ha costat anar a ca'l psiquiatra, una bona nmesura quan algú té mal. Si és mal de queixal al dentista, si és mal a l'anima, al psiquiatra. I ha revelat en una entrevista al'Ara que pateix certa crisi dels 50 i quna frase li diu el seu psiquiatra per sortir-se'n.
Joel Joan: "Has d'haver lluitat amb la teva vida per estar en pau quan arribes al final. Probablement la pau no la trobaré mai. Ja m'agradaria, algun dia, però estic en plena lluita amb la meva vida, lluita en positiu, en el sentit que no ho tinc fàcil. Em pensava que com més gran em faria i més assentada estaria la meva carrera, les coses vindrien d'una forma més fluida. Però veig que ens passa a molta gent de la nostra edat, arribem als 50 treballant més que mai i cobrant menys del que cobràvem, i tot m'està costant molt més del que preveia". Quina frase li diu el seu psiquiatra per sortir del bucle? "El meu psiquiatra em diu que els èxits m'haurien de donar tranquil·litat. i té raó. Jo estic aprenent a viure, d'alguna manera. De treballar n'he sabut sempre perquè soc un tarat, però aprendre a viure és una cosa molt diferent, aprendre a gaudir dels petits moments, dels amics, d'estar relaxat, de no demanar res més del que ja tens. El que passa és que encara tinc moltes factures per pagar, llavors m'he d'inventar coses, he de fer coses com aquesta del Vània perquè no em puc permetre estar parat. I això em porta a ser una persona que no para".
El que tota la vida s'ha dit un cul inquiet i que ara s'anomena tenir TDAH. Santi Millán, de la seva quinta (57 anys) pateix aquesta malaltia neurològica, un Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) caracteritzat per patir d'hiperactivitat i impulsivitat. Joel Joan, un cul inquiet, 55 anys i es tracta amb un especialista. Deixa sempre el públic dempeus.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!