Ha estat l'episodi més pintoresc de la història de 'Joc de Cartes'. El viatge a Madrid de Marc Ribas i el seu equip ha pagat la pena. Si més no en quant a l'espectacle que es va veure per la pantalla, absolutament delirant. Sí, perquè va quedar demostrat que anar de calçotada a la capital d'Espanya és una excentricitat que sincerament, no cal. A veure: que està molt bé que la gastronomia catalana quedi representada arreu del món, també a territori comanxe. I que segur que hi ha establiments madrilenys regentats per catalans i catalanes que ofereixen una proposta deliciosa de la nostra cuina. De fet alguns dels plats que es van veure per TV3 feien patxoca. Però el calçot no seria la tria més assenyada, per dir-ho finament. I que vagi per davant una cosa: felicitats als redactors del programa que van moure cel i terra per triar concursants en aquesta categoria i ubicació geogràfica, no ha de ser gens fàcil. Una tasca titànica, la seva.
Però vaja, que si hi ha algú en aquest món que després de mirar l'episodi va dir "goita, què anem a Madrid a cruspir-nos uns calçots?", si us plau, atureu-lo. Li fareu un favor a ell i a la Catalunya sencera. Empassar-se, amb tots els respectes, els exemplars que van desfilar per les taules dels restauradors hauria de tenir una bonificació en la declaració de la renda, o fins i tot la indulgència plenària. Bullits al forn, recremats com trossos de carbó, plens de sorra, tristos i esquifits, amb salses i romescos que atempten contra el paladar, els ulls i la pituïtària... Molt bèstia. Aquí va un recull d'imatges del que estem parlant perquè puguin jutjar la magnitud de la tragèdia.
Ara bé, malgrat aquesta i d'altres barbaritats culinàries, com veure introduir una botifarra dins d'una fregidora amb l'oli més negre que els 'hilillos de plastilina' de Rajoy, els fidels del programa s'ho van passar d'allò més bé. Fidels i fins i tot nous adeptes, perquè sí, amics i amigues: 'Joc de Cartes' confirma que no té sostre. Nou rècord de temporada i una de les millors dades de sempre, un 27'6% i 529.000 espectadors en prime time. TV3 té la pedra filosofal amb Marc Ribas, tot el que toca és or pur. La família augmenta setmana rere setmana. Ara amb els cosins de Madrid, que potser el tema cuina el porten així com fluixet, però destaquen en una altra característica que provoca certa confusió emocional. Una bona notícia... i una de dolenta, que afecta al tresor nacional del país. Molt més que els calçots, de fet: la nostra llengua, el català.
Hauríem de començar a moure fils per declarar la Maribel "persona non grata" a Catalunya #JocDeCartesTV3 pic.twitter.com/c37Knfd2w0
— Tomàs Vistlou (@tvistlou) November 9, 2022
Li demanàvem fa uns dies al mateix Ribas en una entrevista a EN Blau: si sentiríem més català a Madrid que a molts indrets de Catalunya. En Marc deia que no. Queda clar que no va voler posar el dit a la nafra, a banda de no trinxar el programa abans de la seva emissió, però la resposta és un sí com a una casa de pagès. Fins i tot Antonio Melgar, malagueny de soca-rel i doble d'Alfonso Guerra, parlava més i millor l'idioma que el que hem sentit en d'altres capítols a casa nostra. El que dèiem: una bona notícia, sentir català a Madrid... o una de dolenta que superi el que passa al Vallès Occidental, per exemple? El debat és obert.
Anar a Madrid a menjar calçots és com anar a Londres a menjar 'paella'. Que no et sobti trobar allà un tros de xoriço. Les rialles estan assegurades, i potser també el mal de panxa. En tot cas, ben jugat, 'Joc de Cartes'!