La Garrotxa s'ha convertit en una destinació gastronòmica molt televisada. Els dos principals concursos de cuina de la petita pantalla l'han visitat en poc més de 3 mesos. El resultat, per una raó o una altra, ha estat similar: vam acabar plorant. Per una banda, el 'Masterchef' de Jordi Cruz i companyia, van provocar llàgrimes de ràbia en veure com espanyolitzaven el nom de la comarca gironina amb un 'La Garrocha' que posava els pèls de punta. El respecte de TVE pel català és llegendari, ja saben. L'altre gran programa que ha passat per aquestes terres volcàniques ha estat el 'Joc de Cartes' de TV3. Però no, no ha estat la llengua el motiu dels plors associats al capítol, no. Podria ser, perquè l'espai de Marc Ribas ha passat per aquest tràngol. La raó és doble: una, la més opinable, és que de "la millor cuina de fogons" en vam veure realment poqueta. L'altra, d'irrefutable, és que els 4 concursants van fer un ple: tots ploraven desconsolats. Un mar de llàgrimes.
De tots 4, les de David Arroyo, de Can Llonga a Els Hostalets d'en Bas, tenien una justificació lligada a l'alegria: va endur-se el premi i el reconeixement en un duel ajustat. Les de la resta anaven per un altre camí. L'equip de producció de DLO Magnolia va gastar-se els quartos en mocadors, perquè des del primer moment s'havia de contenir els lacrimals del personal. Els nervis estaven a flor de pell i les mares, ai, les mares, sempre al cap, als llavis i al cor. Vagi per davant una cosa: visca la mare que ens va parir, faltaria més. Però alguns, com Marc Demonjó, de Les Pedretes a Olot, se'n duia la palma. Cada cop que parlava de sa santa mare hi havia drama. Amb ella al costat o sense la seva presència. Tant se valia.
David Arroyo, de Can Llonga, plora com a guanyador de 'Joc de Cartes' / TV3
Marc Demonjó, de Les Pedretes, plora per partida doble: amb la mare i sense ella / TV3
Abans de continuar amb més plors, destacarem un detall impropi que, curiosament, no va fer que ningú es trenqués en pantalla: a Can Llonga, el guanyador, la dona d'en David i que s'encarregava del servei va demostrar que el vi no és el seu fort. Més enllà de saber d'enologia o no, la millor mostra és que va destrossar els taps de suro no d'una, sinó de les dues ampolles que va haver d'obrir. I per acabar-ho d'adobar, va confondre un de suro amb un de silicona, que és com comparar un tractor amb una sabata. Un disbarat que no va fer aflorar emocions fortes (només un gest com aquell de "¡ostras, los donuts!"), tot i que a un altres dels concursants se li va clavar a l'ànima. Especialment perquè a Josep Güell, de Can Cintet a Besalú, el van ensorrar amb les votacions del servei. I s'ho va prendre molt malament: "A la meva gent que no me la toquin", deia entre gemecs. 3 de 4. En falta un.
Desastre amb el vi a 'Joc de Cartes' / TV3
Així??🤣🤣🤣🤣 pic.twitter.com/kl3smXYzg8
— XaviX (@elpatiratllat) October 27, 2021
Josep Güell de Can Cintet, desconsolat per les crítiques al seu personal / TV3
El ple l'atribuirem a Nina Portillo, de La Carpa a Les Planes d'Hostoles. Un fotògrafa filla de fotògrafs, tots junts en un restaurant del que, amb honestedat, ella mateixa reconeixia que allò no era el seu punt fort. Però suposadament sí el de la seva "mama", i el receptari era de collita pròpia. No matava, però ahir les votacions eren generoses i, com la setmana passada, no hi havia destralers. En tot cas no era la millor aspirant, però les llàgrimes no venien per aquí: eren producte de la tensió del moment en una abraçada familiar. I es vessaven acabat el servei, una mica com "quin pes ens hem tret de sobre".
Nina Portillo amb els seus pares completant el ple de plors de 'Joc de Cartes' / TV3
En poques setmanes 'Joc de Cartes' ha passat de la guerra a l'harmonia i a les emocions profundes. Es veu, però, que l'excés de plorera no va agradar tant com d'altres dies. Va fer líder TV3, sí, però perdent força amb un 15'9% i 277.000 fidels. Una llagrimeta per completar el capítol.