Joaquín Sabina complirà el proper mes de febrer 77 primaveres. Es va acomiadar dels escenaris a finals de l'any passat amb la seva gira ‘Hola i adéu’, de 71 concerts per tot Espanya, Amèrica, Londres i París. Va dir adéu després de quatre concerts a Madrid, la ciutat que sent seva, encara que és natural de Jaén. Creu que ha arribat el moment de prendre's la vida amb més calma, i les gires no li ho permetien. Ell va reconèixer públicament que no ha estat un bon marit, ni un bon pare, ni tan sols un bon amant. Ara vol recuperar el temps perdut, especialment amb la seva dona i les seves dues filles.
Joan Manuel Serrat té clar que Joaquín Sabina no podrà passar gaire temps sense pujar a un escenari. Ell és una persona inquieta, però podrà dedicar-se a les seves aficions com la pintura o l'escriptura. Es rumoreja que podria estar escrivint un llibre de memòries, fins i tot preparant noves cançons. La seva intenció és publicar un nou treball discogràfic però sense gira.
"Estic vivint uns dies, uns mesos i uns anys que no havia tingut en la meva vida, sense agenda, sense compromisos, sense res a fer, tornant a dedicar temps als meus amics i als meus amors, que estaven molt abandonats", assevera.
Joaquín Sabina va patir un ictus el febrer de 2001
Joaquín Sabina vol gaudir de la vida després de patir un dur revés de salut el febrer de 2001, quan va patir un ictus. Ara només li demana a la vida salut. "Demano salut. Que el deteriorament no vingui amb presses. Darrerament penso molt en la salut. Amb tot això que m'ha passat i amb la jubilació, no tens més remei".
Fins i tot ha sorgit en el seu horitzó llunyà el concepte de la mort: "Mai no vaig pensar en la mort. La mort no existia per a mi. Era una cosa que li passava als altres, però a mi no. Ara ho penso sense por perquè amb 76 anys que tinc i 77 que faré d'aquí a un mes, cal pensar-hi. Cal pensar en el bon morir i en el bon envellir”.
Reconeix que ha viscut una vida inigualable, carregada d'èxits, festes, amants, relacions íntimes, alcohol i drogues. Ara mateix tot allò és el seu passat, el que l'ha fet créixer com a persona, madurar i descobrir el veritablement important de la vida. No canviaria res del seu passat perquè al final és la seva història, encara que no hagi estat la millor, però ara vol arreglar el present i viure millor en el futur.