Enguany Joan Manuel Serrat va pujar a un escenari per última vegada. Als seus 81 anys creu que ja té l'edat suficient per jubilar-se. La música és la seva passió i sempre ho serà, però ara vol descansar i dedicar temps als seus. Segurament continuarà component, fins i tot cantant en alguna ocasió per a algun acte solidari, però els llums s'han apagat. Com a premi a tota la seva trajectòria i els seus grans èxits, el dilluns 22 de desembre passat, Salvador Illa, l'actual president de la Generalitat de Catalunya, li va atorgar la Medalla d'Or. Això és perquè la seva carrera es considera pel govern català com a “excepcionals que han contribuït de manera decisiva a la projecció de la cultura catalana i als valors democràtics i humanistes”.
L'acte ha tingut lloc en un acte institucional al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, encapçalat pel president Illa. La Generalitat honra la trajectòria artística excepcional i el profund compromís cívic i humanista de Joan Manuel Serrat, “una figura primordial de la cultura catalana i universal”.
Joan Manuel Serrat ha estat acompanyat per nombroses personalitats del món de la cultura catalana i la política, entre els quals es trobaven diversos presidents de la Generalitat, així com representants del món de la cançó, el cinema i el teatre. La cerimònia de lliurament s'ha iniciat amb la melodia de Cançó de matinada, un clàssic de Serrat que ha estat interpretat al piano per Joan Albert Amargós.
Joan Manuel Serrat rep la Medalla d'Or per la seva trajectòria
Raimon Obiols, amic personal del cantant i secretari general del PSC, va lliurar la Medalla a Joan Manuel Serrat, destacant la seva sensibilitat musical com a poètica. Sobre el seu gran amic ha compartit que “amb les seves cançons ha demostrat l'eficàcia de la intel·ligència i la bondat contra l'odi”.
Joan Manuel Serrat va pujar a l'escenari i va compartir unes paraules amb els presents. S'ha mostrat molt il·lusionat per rebre la distinció, que mai s'hagués esperat. Ha estat "molt gratificant". I això que si hagués estat per la seva família, mai s'hagués dedicat a la música. "Jo era l'esperança de la meva família, el primer fill a anar a la universitat, i volien veure aquest progrés, perquè eren gent treballadora, de classe obrera".
És aleshores quan Serrat s'ha referit a l'orgull que li produeixen els seus orígens. “La meva família estava orgullosa de dir-se treballadora, però avui dia sorprèn que hi hagi aquest rebuig que un obrer es digui a si mateix 'obrer', quan hauria de sentir-se orgullós de tenir la tasca magnífica de fer avançar el seu país”, ha dit.
I ha donat la puntada final criticant seriosament el sistema democràtic actual: “Només amb una democràcia amb justícia i llibertat, només amb un sistema que reforci la nostra tolerància, la nostra capacitat de conviure i d'acollir el diferent, trobarem un camí cap al futur”.
