El proper 23 de desembre, Joan Manuel Serrat dirà adeu a una cosa que porta fent tota la vida. Aquell dia, el noi del Poble-Sec s'acomiadarà dels escenaris en l'últim dels concerts que farà al Palau Sant Jordi de Barcelona. Punt i final, cloenda, cirereta al pastís després de tota una vida de concerts i actuacions en directe. Quan acabi la gira El vicio de cantar, Serrat haurà fet 73 concerts, vuit dels quals a Catalunya. Però abans que arribi el Dia D, Serrat té clar que "Cada concert que faig és un concert menys que em queda, però encara no he plorat i procuraré no fer-ho. És una barbaritat que els artistes vulguin morir a l'escenari. La mort és irrepetible, única i íntima; fer-ho a l'escenari em sembla una falta de respecte", li ha dit en una conversa sensacional amb l'Albert Om a l'Islàndia de RAC1.

Només quatre dies després de deixar els escenaris, Serrat farà 80 anys. Pels seus 40 va fer una versió de la cançó Ara que tinc vint anys, que es diu Fa vint anys que tinc vint anys. I als 60 va fer Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys. I pels 80?: "He de fer la cançó ‘Ara que tinc 80 anys’, però encara no he trobat la fórmula".

La conversa entre Om i Serrat ha parlat de música, de cançons, de nostàlgia, però també, evidentment, de molts altres temes que van lligats a la seva vida i als seus pensaments. Han parlat de polítics, de l'1 d'octubre, de la llengua catalana o dels exiliats. Exiliats com ho va ser ell, recorden, quan va passar un any a l'exili, a Mèxic, després d'haver fet unes declaracions sobre l'execució de militants del FRAP i ETA. El va citar el Tribunal d'Ordre Públic franquista. Va decidir no presentar-s'hi i no tornar a l'estat espanyol. Moment que va coincidir amb la mort del dictador, el novembre del 1975, que el va enganxar a Caracas (Veneçuela) amb els pares, que hi eren de visita. Què va ser el primer que van fer?: brindar. "Em van avisar per telèfon. Quan ho vaig saber, vaig agafar una ampolla de xampany, tres copes i vaig anar a l'habitació dels pares. Els vaig treure del llit i vam brindar com sempre havíem dit que faríem".

serrat islandia2
Joan Manuel Serrat / RAC1

"Ara hi ha una altra gent a l'exili, d'això fa uns quants anys", li recorda Om. I Serrat: "això dels exilis és una cosa tan... tan... no hi ha qui ho pari això. Un fet... absolutament... sempre és injust, des dels seus orígens, el fet de l'exili és injust". Serrat que era fora quan va morir Franco i que també l'agafa a l'estranger quan arriba l'1 d'octubre del 2017: "Sí, m'agafa a Xile". El locutor vol saber què va pensar quan va engegar la tele i va veure aquelles imatges que tots vam veure fa cinc anys: "Sabíem que estava convocat. El que no estava convocat va ser el que va succeir, ni la repressió, ni el poc seny amb el que es van bellugar aquestes coses. L'únic que vaig poder fer va ser enviar una nota de protesta i penjar-la del meu correu i comentar-ho".

cantante joan manuel serrat / europa press
Joan Manuel Serrat / Europa Press

Om vol saber si "en aquests últims anys més tensionats del procés, com has viscut que hi hagués gent que digués: 'Osti, Joan Manuel, per què no ens dones suport per aquí?', i uns altres: 'per què no vens cap a nosaltres?'". Respon sense entendre la manca de "respecte pel pensament de l'altre, sempre i quan no sigui agressiu amb tu... Les divergències són una cosa que està mal vista. No és que no agafis la mateixa bandera... és que n'agafis una altra diferent. O tinguis una altra manera de pensar, o de veure com tu faries les coses. Lo greu és que no ho puguis plantejar amb llibertat i sense ser tractat d'enemic... deixem-ho en adversari". Om aleshores recupera un document que "poca gent deu haver sentit, any 67-68", quan li proposen anar a Eurovisió representant a Espanya cantant el La, la, la que després va popularitzar Massiel en castellà.

massiel
Massiel i el seu 'La, la, la' a Eurovisió

El document sonor: Serrat cantant-la en català. "Vaig començar a cantar en català convençut que era la manera com les meves cançons anaven per un camí més acord al que jo pensava. Ho he tingut molt clar: el meu idioma és el català, malgrat que el matern i la meva educació sigui el castellà". Serrat va plantejar la possibilitat de cantar en català, "van pensar 'ja se li passarà'", fins que recorda què li va dir l'aleshores secretari de TVE, Juan José Rosón, quan Serrat li va preguntar "¿Qué hay de lo mío?" i si acceptaven que cantés en català. Resposta?: "Mire usted: ¿usted quiere ser un cantante internacional o un cantante provinciano?'... Llavors ho vaig tenir molt clar, ja vaig veure per on van aquesta gent":

Han passat 55 anys i molts encara pensen com aquest directiu de TVE. El català els hi fa nosa, el menystenen. Però que s'hi posin fulles els Rosón i companyia, que no aconseguiran mai acabar amb la nostra llengua. Clar i català.