Joan Manel Serrat ha baixat el teló. Als seus 81 anys, el cantautor català va decidir posar fi a una carrera de més de sis dècades sobre els escenaris. Es va acomiadar sense tristesa, amb serenitat, convençut que ha arribat el moment. Durant 60 anys, la seva veu va ser part de la banda sonora de diverses generacions. Cançons com “Mediterráneo”, “Fiesta” o “El niño yuntero” seguiran sonant com a himnes atemporals. L'any passat va rebre el Premi Princesa d'Astúries, un reconeixement a tota una vida dedicada a l'art i a la paraula.
Però Serrat no es considera un jubilat qualsevol. No li agrada el terme. L'associa amb ser apartat, amb convertir-se en “un trasto vell”, com ell mateix ha dit. En una entrevista per a la BBC, confessava: “Quan arribes als 80 anys, aquesta societat ingrata té la tendència no solament a permetre que un es jubili, sinó a jubilar-lo obligatòriament”. Es rebel·la contra aquesta idea. Se sent viu, útil, ple d'energia. “Tinc totes les ganes de viure i no me les trauran”, sentencia.
En la nova vida de Joan Manuel Serrat regna la calma i el silenci
Serrat ja no canta damunt d'un escenari, però continua creant, pensant, sentint. Dedica més temps a si mateix, a la seva família i a les seves petites passions quotidianes. A casa seva de Vallcarca, a Barcelona, passa els dies llegint, passejant i donant menjar als ocells que visiten la seva terrassa. “Són plaers senzills, però enormes”, ha dit en alguna ocasió. Gaudeix del silenci, de la calma, d'observar com la llum es posa sobre els arbres del proper Park Güell, una joia de Gaudí que sempre l'ha fascinat.
L'artista continua sent un observador del món. Reflexiona sobre els temps que corren, que qualifica de “garrassuts”, i lamenta que la sensibilitat i la solidaritat semblin haver desaparegut. Per a ell, la jubilació no és una retirada, sinó una nova manera de ser al món. “He escrit cançons, les he cantat i les he compartit. Ara toca empènyer altres carros”, comentava amb ironia.
Entre Barcelona i Menorca
Fa poc més d'un mes, Serrat va tornar a aparèixer en públic per rebre el Premi Cortes de la Real Isla de León, a San Fernando (Cadis). El guardó reconeix aquells que han defensat els valors de la democràcia i la llibertat. En l'acte, es va mostrar somrient, tranquil, satisfet. “Em sento extraordinàriament feliç amb la meva vida actual”, va declarar davant dels mitjans.
Tot i que resideix a Vallcarca, Serrat sempre ha estat molt lligat al seu barri natal, el Poble-sec. Els seus carrers, els seus bars i la seva gent han estat font d'inspiració constant. En ells va aprendre les primeres lliçons de vida que després va transformar en versos
I quan necessita desconnectar del tot, fuig al seu refugi a Maó, Menorca, davant del mar. Allà passa llargues temporades, en una casa senzilla, sense luxes. S'aixeca d'hora, observa l'alba i escolta el so de les onades. Ja no hi ha gires, ni assajos, ni focus. Només el mar, els llibres i els ocells. Serrat ha canviat els escenaris per les albes, i les multituds pel silenci.