Joan Lluís Bozzo és dels quatre, comptats, artistes catalans que es mobilitzen per la llengua. Joel Joan, Pep Cruz, Lluís Marco, Biel Duran, Mercè Martínez... costa trobar un compte de twitter proactiu en la defensa de la llengua. Ho denunciava el mateix Bozzo:
El silenci de la professió teatral catalana (amb excepcions honorables) sobre la situació del país, la llengua i la cultura, fa escruixir.
— Joan Lluís Bozzo (@espremulla) October 1, 2021
Era un 1 d'octubre quan Bozzo reflexionava. Ell que ha donat papers a centenars d'actors i actrius, ara estrelles, assisteix dolgut al silenci dels anyells del gremi, que sempre tenen un moment per denunciar els obstacles als teatres per la Covid, o les poques sèries que emet TV3 de producció pròpia, o que els cinemes tanquin. Però l'eina de feina de tot actor català és la llengua. Si no la defensa, no tindrà feina. El problema és semblar massa polític, massa proactiu, massa indepe o massa res. Els actors i actrius semblaria que si són neutres els contractaran abans. Bozzo manté la capacitat d'indignar-se en públic quan contempla un episodi de catalanofòbia. I li acaba de passar en un gest quotidià: anar al supermercat.
Els productes catalans que no inclouen el català a la seva etiqueta, no els compro. Així de clar. A prendre pel cul.
— Joan Lluís Bozzo (@espremulla) January 23, 2023
A diferència de Pep Cruz, parella d'Anna Rosa Cisquella, sòcia de Bozzo, no dona noms. En Pep Cruz va assenyalar els súpers Sorli per no deixar-lo pixar al seu lavabo. Bozzo brama contra totes les marques catalanes, que en són moltes que no es poden citar, que no etiqueten els productes en català. Que s'hi neguen. Els més nostàlgics recordaran com el difunt Josep Maria Bachs demanava, per poder concursar a un dels seus programes de TV3 que li enviessin una etiqueta d'un producte etiquetat en català. Era com una troballa, com el sant grial. Sempre era un fuet o unes galetes... Tot molt prosaic, comarcal i poc freqüent. 20 anys després seguim allà mateix.
Cal que personalitats conegudes es mullin més per la llengua. Els followers inicien l'efecte papallona, que un tuit comenci fent canviar les coses:
No prendras cap medicament. L'enhorabona! ...
— Carles Llagostera (@callap66) January 23, 2023
Espero que no necessitis un alma, un ibuprofeno o un cotxe.
— Isaac Així ‼️🏴‼️ (@Harry70613523) January 23, 2023
És clar que ben pensat és fàcil. No comprar productes catalans i ja està.
Ben fet
— jeroniCAT (@jeronicat) January 23, 2023
Viure només en català a Catalunya. Això seria un bon reality show per TV3. El guanyador s'enduria mil milions. Perquè és impossible. Tan impossible com escriure Llet a un pot de llet.
Els actors no es mullen pel català
Bozzo és una excepció dins el gremi: llaç groc i present en llistes electorals per Junts. No ha estat mai interessat a ser diputat sinó a donar suport a una determinada idea de país. Els actors joves no acostumen a piular amb l'excepció de Joel Joan:
És fins i tot és pitjor. Molts estan dient que per culpa d’haver fet un espectacle en català per això no triomfen! I ho diuen sense vergonya, amb les estadístiques a la mà i mai sense pensar que potser el que fan no té cap interès. https://t.co/gYaI8VWb5e
— Joel Joan (@JoelJoanJuve) October 3, 2021
Joel Joan es refereix no només als que aposten per fer obres de gran format en castellà, per fer més calaix, com Cantando bajo la lluvia d'Àngel Llàcer o Fama de Coco Comín. Sobretot es fixa en els espectacles en català que no han funcionat en cartellera i l'excusa és: "Clar, és que era en català". Caretes fora.