La Justícia belga ha estat clara i contundent: no lliuraran Valtònyc a Espanya perquè no hi ha motius per fer-ho. Ni enaltiment del terrorisme, ni amenaces, ni tampoc injúries a la Corona. Aquest punt és important, perquè ho ha hagut de repetir dues vegades. La primera va haver-hi un recurs de la Fiscalia, una maniobra que era la última esperança dels tribunals espanyols per ficar el raper mallorquí en un avió camí d'un calabós, i després... bé, ja saben. Com Pablo Hàsel. En Valtònyc, però, va posar el seu coll ben lluny de la península, exiliant-se com malauradament han fet tantes persones a causa de la repressió d'un estat democràtic, i tal. A Bèlgica ha col·laborat amb tot el procés judicial al que s'ha enfrontat durant 4 anys, defensat per Gonzalo Boye i recolzat per molts, molts ciutadans. No s'ha amagat, només ha anat a cercar justícia en un altre país de la UE. I ha guanyat. Però la venjança és primer plat, segon i postre a Madrid, i en Valtònyc no pot tornar a territori de l'Estat. A casa seva, amb els seus. Està desterrat de facto.
El cantant sí que pot moure's per la resta d'espai comunitari amb tota llibertat, com ha de ser, però si s'acosta als Pirineus, goita. L'estan esperant amb les manilles, perquè es passen les decisions dels seus socis per l'arc de triomf. El respecte per la judicatura europea és avui en dia nul, coincidint amb la somanta de palos (en castellà, sí) que els han fotut en d'altres temes relatius a la repressió i la causa catalana. Espanya vol ser una illa energètica, però el que realment li va bé és el títol d'illa judicial. Un forat negre.
Si Valtònyc, suposada, hipotètica i psicotròpicament parlant, va ofendre la Corona espanyola, és que hi ha un agreujat, una víctima. I aquesta era Joan Carles de Borbó, patriarca a la Zarzuela. Una víctima qui per cert porta prop de dos anys fugit a Abu Dhabi, on és una estrella del rock des que va fotre el camp davant del tsunami d'escàndols econòmics que s'anaven destapant dia rere dia a la premsa. Com que la cosa era tan lletja, els fiscals suprems havien de fer el paperot, dient "que te investigo, ¿eh?". Tot per acabar arxivant totes les seves malifetes, perquè malgrat que poguessin haver indicis de delicte (per això va començar a fer pagaments a hisenda, regularitzant morterades), tot això no es pot jutjar perquè era inviolable en aquest país. Superman. El resultat? Doncs que dissabte asseguren que estarà de tornada a Espanya, a Sanxenxo. El lloc d'on va fugir sense dir adeu ni on hi anava, és clar. Vindrà per les regates. Ja després parlarà amb el seu fill. I més tard... tantes coses a fer que... ja veurem. Però que tornarà com un campió, segur.
Aquestes dues situacions son tan paradoxals que fan mal. Esgarrifen. Però la línia argumental de l'espanyolisme, amb les venes més inflades que mai, ho veu tot suuuuupernormal de la vida i el que ha de ser. Vaja, només cal recordar Margarita Robles al Congrés justificant espiar l'independentisme català. Sortosament no tot l'Estat pensa així. Potser no son tants o la seva veu se silencia, però diuen la seva. Per exemple, el director madrileny Achero Mañas, molt recordat per la mítica 'El Bola' amb Juan José Ballesta, a banda d'altres pel·lícules com 'Un mundo normal', 'Noviembre' o 'Todo lo que tú quieras'. Ho explica de manera sublim als seus compatriotes espanyols, perquè sembla que cal un croquis per deixar-ho ben clar. Això sí, al final posa emoticones de petar-se de riure... fins plorar. Com la injustícia i la poca vegonya.
Un tipo escribe un una canción diciendo lo q piensa del rey emérito acogiéndose a la libertad de expresión. Y le quieren juzgar y encarcelar.Ahora el cantante no puede volver a España. Pero el Rey corrupto sí. ¡La justicia es igual para todos los Españoles! 😂😂😂
— Achero Mañas (@AcheroManas) May 18, 2022
Tant de bo que la seva veu sigui estesa per totes les terres de l'Estat, i que si més no en Valtònyc recuperi totalment la llibertat. Sense amenaces.