Any 2000. Jesús Vázquez protagonitza la portada de la revista gai Zero i fa tremolar els fonaments de la societat, caracteritzat com a Jesucrist. "La pasión de Jesús", resava la publicació, que va ser la gran "sortida de l'armari" mediàtica del presentador gallec. Allò va aixecar molta polseguera, no només per l'acte de llibertat, sinó per l'aparició dels ofesos de torn, que trobaven indignant la utilització de simbologia religiosa. Any 2019. Vázquez recupera la portada en el seu Instagram. Aniversari? Recordatori? No. Tot fa pensar que el televisiu llença un altre missatge a la societat, i que la passió de Jesús té ara un component de persecució per motius tributaris: Els 2'8 milions d'euros que haurà de pagar com a condemna per haver fet servir societats fictícies per estalviar-se impostos.
La reedició de la imatge de Vázquez i la seva corona d'espines arriba el mateix dia en que el presentador rebutja qualsevol deute amb Hisenda: "No debo nada". Se sent perseguit, una vegada més, i anuncia que recorrerà la sentència del tribunal. Tot forma part d'una campanya contra ell, reitera, i ataca els mitjans de comunicació.
Té tot el dret a recórrer la decisió, a defensar-se i a dir la seva. Però la tria iconogràfica, segurament, l'ensorra encara més. Això de barrejar "churras y merinas" no és una bona estratègia, i menys encara amb temes tan delicats. Les crítiques a la frivolitat són massives.
@jvazquezoficial
No sembla que en Jesús passi pel seu millor moment, ja que al tema tributari se l'afegeix el descrèdit dels espectadors després de 'patir' el seu nou programa, Me quedo contigo, sortit directament de l'ideari audiovisual masclista dels 90. Si vol presentar-se com a màrtir és la seva decisió. Però com a maniobra evasiva resulta, com a mínim, censurable.