El nom de Belén Esteban solia ser sinònim d'audiència assegurada. Cada aparició seva, cada llàgrima en directe, cada rampell contra Jesulín de Ubrique o María José Campanario, era or pur per a les cadenes. Però aquell temps sembla haver quedat enrere. Avui, Belén no lidera en audiències ni acapara portades. El seu nou programa, La familia de la tele, que va arribar com un intent desesperat per reviure l'esperit de Sálvame, s'enfonsa sense remei. I és que, sense conflicte amb els Janeiro, la maquinària de l'espectacle que la va sustentar per dècades ha quedat sense combustible.
Jesulín i Campanar han optat per desaparèixer de l'esfera pública, blindant la seva vida personal i negant-se a alimentar l'etern triangle mediàtic. Aquesta estratègia de mutisme absolut no només ha beneficiat la seva tranquil·litat, sinó que ha clavat un cop fatal al personatge televisiu de Belén, que s'ha quedat sense la seva principal font de contingut: l'enfrontament. Avui, el públic ja no s'escandalitza ni s'emociona. Simplement, canvia de canal.
TVE pateix un dur revés amb la seva aposta: 'La familia de la tele' es desploma en audiències
Lluny de reverdir vells llorers, La familia de la tele ha deixat clar que Belén Esteban ja no arrossega masses ni genera expectació. Les dades són demolidores: el programa es va engegar amb discretes xifres i, després de tot just una setmana, s'enfronta a mínims històrics. Dilluns passat va ser especialment desolador: el seu tram de sobretaula va caure a un 7,7% de share, mentre que el seu bloc principal amb prou feines va assolir un 5,7%. Per a una cadena pública com TVE, aquesta caiguda és insostenible.
Mentre que les telenovel·les que envolten el contenidor televisiu aconsegueixen bons registres —Valle salvaje i La Promesa assoleixen rècords històrics—, l'espai conduït per María Patiño, Inés Hernand i Aitor Albizua no aconsegueix aprofitar aquest impuls. El públic, simplement, fuig quan comença el magazín. La marca "Belén Esteban ja no funciona com a garantia d'èxit, i això ha encès totes les alarmes als despatxos de la cadena.
Una caiguda sense frens: desorganització, crítiques internes i desconnexió amb l'audiència
A la pèrdua d'interès del personatge se suma un caos estructural que ha acabat de dinamitar el programa. La familia de la tele és un contenidor mal programat, amb horaris impredictibles i una graella confusa. Les sèries no comencen a l'hora anunciada, els trams del programa s'encavalquen sense lògica, i l'espectador no sap què esperar ni quan. Aquesta desorganització no només perjudica la fidelitat de l'audiència, sinó que genera frustració entre els qui encara intenten donar-li una oportunitat.
Les crítiques internes no han tardat a emergir. Fonts properes a la producció parlen de tensió constant, falta de direcció clara i diferències entre presentadors. Fins i tot dins de TVE es qüestiona si va ser una bona idea ressuscitar el format de Sálvame en un context en què l'espectador reclama contingut fresc, dinàmic i, sobretot, autèntic.
La pregunta que flota en l'ambient és clara: què pot oferir Belén Esteban a l'espectador si ja no parla de Jesulín ni de María José Campanario? Quin interès té la seva vida quan no hi ha conflicte, llàgrimes o escàndols? La realitat és dura, però evident: sense l'eco del seu passat, Belén ha perdut el ganxo que la va fer única. I els intents de reinvenció, fins ara, han resultat fallits.