Sempre hi ha errors i encerts, coses bones i coses que no tant, també en el sistema educatiu, que es reinventa pràcticament en cada legislatura, ja que cada vegada que un partit polític assumeix el poder el reformula completament portant el professorat de cap per la ràpida adaptació als canvis. Tanmateix, malgrat tants canvis, el sistema educatiu espanyol continua en molts casos a la cua de la resta d'Europa
Una cosa que es critica avui dia per part dels pares i professors és l'ús excessiu de les pantalles. És cert que les coses visuals es queden a la retina amb més facilitat, però cada cop es fomenta menys la lectura i el pensament crític. Pràcticament ja no s'utilitzen llibres. Encara que per a mínim el sistema educatiu ha millorat en la relació entre professors i alumnes, ja que antigament perquè el nen espavilés se li pegava, normalment amb la regla, tal com ha recordat Javier Bardem, i segurament que ho has sentit parlar a aquells pares que van néixer en l'època del franquisme
Tot canvia constantment i el sistema educatiu d'antany no té res a veure amb l'actual. Ell opina que ha millorat moltíssim i ho veu amb els seus fills. En una conversa que va girar al voltant del paper dels mestres i la importància de l'educació, l'actor va reviure moments durs de la seva etapa escolar. "Era molt de ramat", recorda Bardem, descrivint com eren les aules que li van tocar viure de nen. "Classes superpoblades que encara hi ha en moltes escoles", va lamentar, apuntant també a la sobrecàrrega de feina dels docents. "Professors desbordats… crec que es reconeix i s'agraeix poc els mestres en aquest país amb la dificultat que comporta l'enorme feina social que fan”.
Els professors ensenyaven els alumnes a base de cops, ara està terminantment prohibit
L'educació en l'època de Bardem es veia d'una altra manera, els professors eren molt estrictes i exigents. Es creia que s'aprenia a base de cops, un gran error que portava al fracàs escolar. Ell mateix relata que va viure i va presenciar càstigs físics a classe. "En la meva època era molt de memoritzar, d'aprendre, hi havia càstigs. Recordo les regles a les ungles, els cops de les regles de fusta a les ungles", va relatar.
També va definir molt la seva educació amb els rituals que calia fer en l'època franquista, així com que en moltes escoles de l'època se separessin per sexes. Nens amb nens i nenes amb nenes. "A mi em va tocar encara posar-me dempeus amb alguns himnes, poc, però em va tocar. Hi havia la segregació, nens i nenes. Era tot el que no volem que sigui", va expressar.
Per sort ell es va recolzar en la seva família, que li va donar una altra perspectiva de la vida, també van ser importants en la seva formació. "El Javiercito va créixer amb això i crec que perquè va tenir una mare i uns germans com els que tinc, em van obrir els ulls a altres formes de veure la vida", va explicar. "Vaig poder equilibrar".
