En Jair Domínguez és una de les persones que més clar i català parlen quan es tracta de defensar el seu país, la seva llengua i la seva cultura. Assot constant de l'espanyolisme més hiperventilat, alça la veu i no es mossega la llengua quan ha de repartir bufetades a tort i a dret, sobretot, quan els seus destinataris tenen aquell patriotisme espanyol ranci que no permet que hi hagi gent que no se senti com ells o no parli la seva llengua. Un Jair Domínguez que sovint ha rebut l'odi visceral, gent llançant-se-li a la jugular, pel que ha dit o deixat de dir, ja sigui en programes de tele o ràdio o via xarxes socials.
"A Espanya he tingut problemes grossos d'amenaces, però mai m'ho he pres seriosament, a Catalunya em coneixen més i saben que no acostumo a frenar-me quan dic coses o no tinc gaire filtres, però la gent d'Espanya és diferent", deia fa poc al programa Llapis de memòria de SER Catalunya. Amenaces que de vegades, han anat fins i tot una mica més enllà. Límits traspassats com "'bueno, vamos a ir a buscarte a casa a matarte'. Però mai m'ho he pres seriosament perquè sé que la gent s'escalfa molt per les xarxes i després, a l'hora de la veritat, res". Probablement, una de les frases que més van sulfurar l'espanyolisme, traient bilis per la boca, va ser quan va deixar anar que "el que necessitava Espanya per reaccionar era un accident que es matessin els de la selecció. Pot semblar una burrada, però si mires més enllà, estàvem en un moment que econòmicament el país se n'estava anant a prendre pel sac i culturalment també, i teníem la gent enganxada al futbol i només estàvem per això. Si fas una crítica normal, mesurada, ningú es dona per al·ludit. Doncs vaig dir, ostres, anem a pujar un grau més en la intensitat i realment em vaig passar".
Al pòdcast Al Pou, de Girona, li recorden que "tu no ets precisament amic dels espanyols, però recordes algun moment que et vas cagar realment?", i ell reconeix que el moment que va descobrir "com de gros es podia fer tot va ser amb el tuit sobre la selecció espanyola de futbol". Com diria aquell, con la Iglesia hemos topado. "Vaig desitjar que s'estavellés, i morís tothom inclòs Iniesta... Vaig descobrir que no et pots fotre amb el futbol i amb Espanya, i les dues coses juntes, pitjor". Un Jair que recorda com després d'allò, "em trucaven a casa, un tio em va dir 'Voy a venir desde Plasencia a matarte', un tio passava amb moto per davant fent voltes, i jo allà... no sé". Fins i tot, admet que aquells dies "jo tenia una barra de ferro al costat de la porta. Perquè pensava: 'Igual em maten, però una hòstia se l'emportarà'":
No sabem si el bo d'en Jair encara tindrà la barra al costat de la porta de casa... pel que pugui ser...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!