En l'era daurada del cinema d'acció dels 80 i 90, els músculs i les puntades de peu voladores regnaven a la gran pantalla. Entre els colossos que dominaven aquest gènere, Jean-Claude Van Damme i Steven Seagal es perfilaven com dos dels més icònics. Tanmateix, el que el públic no sabia era que darrere de les càmeres, una rivalitat silenciosa amenaçava d'esclatar en qualsevol moment.

Tot va començar el 1991, quan Seagal, pressionat en el xou d'Arsenio Hall, va llançar la primera pedra qüestionant els assoliments de Van Damme en les arts marcials. "Crec que és una qüestió d'opinió que fos campió en algun lloc. No estic sent mesquí ni res per l'estil, li desitjo el millor. Però hi ha molta gent que diu que això no és veritat", va dir Seagal. Aquest comentari, aparentment inofensiu, semblava la llavor d'una tensió que creixeria amb els anys.

Van Damme, conegut pel seu temperament explosiu, va respondre tres anys després en una entrevista per a MovieLine. Amb una barreja de diplomàcia i sarcasme velat, va descriure a Seagal com "un bon home, però és molt tens", i va posar en dubte la seva condició física i la seva capacitat per evolucionar com a actor. "No està en bona forma física, en absolut. Va arribar a la pantalla interpretant un mascle que lluita amb vestit. Warner Bros li va promocionar molt en 'Per sobre de la llei' i la pel·lícula no va funcionar gaire (...) Ara ha de canviar, trobar una cosa nova. Serà... difícil", va dir el belga. Aquestes declaracions van alimentar els rumors d'una enemistat creixent entre les dues estrelles.

La festa que gairebé acaba en KO

El punt àlgid d'aquesta història va arribar el 1997, en una festa organitzada per Sylvester Stallone a la seva mansió de Miami, esdeveniment que es convertiria en l'escenari perfecte per a l'enfrontament que tots esperaven. Segons va relatar el mateix Stallone, "Van Damme estava cansat que Seagal digués que podia trepitjar-li el cul, així que va oferir a Seagal sortir al meu pati del darrere. (...) Seagal va posar una excusa i va marxar. Però Van Damme, que estava com a boig, el va localitzar en un club nocturn i va tornar a oferir-li sortir fora. (...) Van Damme era massa fort. Seagal no volia res d'això"

Tanmateix, el que podria haver estat el duel del segle va acabar en res més que empentes i paraules acalorades. "No hi va haver cap baralla, només alguna empenta. Vaig esperar dues hores però mai no va venir, va ser molt irrespectuós", va explicar Van Damme. Seagal, per la seva part, va dir el següent: "Es va apropar a mi. Llançava escuma per la boca. Simplement li vaig dir, "quan estiguis sobri, si aquell dia arriba, vens i em dius el que vulguis".

Un final pacífic per a una rivalitat llegendària

Amb el pas dels anys, el foc d'aquesta rivalitat s'ha anat apagant. Jean-Claude Van Damme, ara amb 63 anys, ha declarat recentment que ha girat full i no guarda cap rancor cap a Steven Seagal. "Quan ets jove vols ser el més mascle. Si el veiés avui, no tindria cap problema", va reflexionar l'actor belga. No obstant això, no podem evitar preguntar-nos què hauria passat si aquella nit a Miami les coses haguessin estat diferents. Qui hauria sortit victoriós en un enfrontament real entre aquests dos titans del cinema d'acció? És una pregunta que quedarà per sempre en el regne de l'especulació.