Des que va començar el 2019, 52 dones han estat assassinades a l’Estat espanyol, víctimes de la violència masclista. Una xifra que s’enfila fins a les 1.028 víctimes mortals des del 2003, l’any que el govern espanyol va començar a comptabilitzar les dones mortes a mans de les seves parelles i exparelles. Dilluns, dia 25 de novembre, el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, van ser centenars de milers les dones que van sortir al carrer a protestar contra aquesta xacra. Entre elles, algunes famoses que aprofiten la popularitat per posar cara a la violència masclista i denunciar-la. L’exdiputada Mireia Boya i l’escriptora Maruja Torres en són alguns exemples. També l’actriu Itziar Castro, que es va unir a la concentració feminista de Madrid.

Després de la manifestació, la intèrpret catalana va compartir a Instagram un vídeo de la protesta. Ella mateixa i un grup nombrós de dones, cridant els noms de les víctimes mortals de la violència de gènere des del 2003. Josefa, 74 anys. Ezequiela Mercedes, 60 anys. Isatou, 18 anys. Mirela, 21 anys... Un llistat llarguíssim que provoca esgarrifances. Com també produeix calfreds la reacció d’alguns nois, molt joves, que han vist l’escena i neguen la violència masclista. Comentaris alarmants que la Itziar Castro denuncia amb aquestes paraules:

“Me preocupa que la inmensa mayoría de jóvenes chicos que han escrito, dicen que la violencia de género no existe, que la violencia no tiene sexo. O sea, están utilizando el discurso total de ciertos partidos políticos a los que no voy a nombrar”. L’artista barcelonina no els esmenta però apunta directament a Vox i la seva perorata ultradretana. La majoria d’aquests nois, que s’agafa a l’ideari negacionista de l’extrema dreta, són menors d’edat. D’entre 15 i 17 anys, explica Castro. Davant de la falta d’arguments, els intolerants es fiquen amb ella pel seu físic: “Me dicen que no tengo cuello y que me fije en mi papada”.

itziar castro ovarios instagram

@itziarcastro

Però això és el de menys, sentencia, comparat amb com d’inquietant i pertorbador és que les noves generacions facin passes enrere en la lluita contra la violència masclista: “Me preocupa mucho que nuestros jóvenes piensen eso. Estamos haciendo algo mal con la educación. Si los jóvenes piensan eso, ¿qué no pensarán los mayores, sus padres?”, es demana.