Des de fa mesos, el silenci entorn de la maternitat de Tamara Falcó s'ha tornat eixordador. La marquesa de Griñón, que fa més de dos anys que intenta quedar embarassada, ha posat en pausa el seu tractament de fertilitat. I encara que la versió oficial parla d'"un descans necessari", la realitat que s'amaga després d'aquesta decisió té nom i cognom: Isabel Preysler.
Fonts properes a la marquesa de Griñón asseguren que va ser la mateixa Preysler que va aconsellar la seva filla aturar el procés, no per raons mèdiques, sinó emocionals. Segons es comenta en els cercles més íntims, Isabel hauria estat taxatiu: "Un matrimoni es pot acabar amb un divorci, però un fill és per a tota la vida". Una frase que ha ressonat com un eco fred i calculador enmig de la creixent incertesa que embolica la vida de parella de Tamara i Íñigo.
Dubtes sobre Íñigo Onieva i un matrimoni sota la lupa mediàtica
La figura d'Íñigo Onieva ha estat font de polèmica des d'abans del "sí, vull". El seu historial d'escàndols i l'ombra d'infidelitats passades mantenen alerta a la família Preysler, i especialment a una mare que no està disposada a veure la seva filla atrapada en un matrimoni amb fissures. L'aparent "descans" en la recerca d'un nadó no seria més que una estratègia per posar a prova la solidesa del vincle conjugal.
I mentrestant, els rumors no cessen. La pressió social i mediàtica que cau sobre Tamara Falcó —a punt de complir 44 anys— no és menor. Cada aparició pública, cada entrevista i cada gest són analitzats amb lupa per una premsa rosa que no deixa passar una sola pista. En lloc de notícies felices, el que arriben són senyals d'un malestar que s'ha tornat impossible d'ocultar.
Una fe que la condiciona i un rellotge biològic que no s'atura
Tampoc no ajuda el pes de les conviccions religioses que Tamara ha defensat amb fermesa. El rebuig de la fecundació in vitro, per considerar-la incompatible amb les seves creences catòliques, ha limitat les alternatives. El resultat: un camí emocionalment desgastador, on la il·lusió de ser mare es converteix en una espasa de Dàmocles permanent, com ella mateixa ha reconegut.
Experts en salut mental adverteixen que aquesta etapa pot convertir-se en un autèntic "dol etern i crònic" si finalment no aconsegueix convertir-se en mare. La psicòloga Lara Ferreiro ha estat clara: viure sota aquesta pressió podria "destruir-la com dona", i les conseqüències no serien només individuals, sinó també conjugals. Quan el desig de ser mare no es compleix, el 60% de les parelles acaben trencant, segons estadístiques a què ha tingut accés la professional.
La pausa en el tractament podria ser una taula de salvació emocional. Però també podria representar el primer pas cap a una ruptura més profunda, sobretot si Tamara comença a preguntar-se si Íñigo va ser l'elecció correcta. La línia entre la tranquil·litat i la desil·lusió és prima, i tot apunta que Isabel Preysler prefereix prevenir abans que lamentar. Està Tamara preparada per assumir que la maternitat potser no arribarà? O acabarà cedint davant de les pressions internes i externes per salvar la seva imatge de "dona completa"? La resposta, de moment, roman en l'aire. El que és segur és que Isabel Preysler no està disposada a permetre que la seva filla porti un fill al món si hi ha un mínim dubte sobre el pare.