La Velada del Año 5 ha estat, sense cap dubte, un fenomen sense precedents. L'esdeveniment orquestrat per Ibai Llanos ha polvoritzat totes les mètriques imaginables: més de 144 milions de visualitzacions en directe, pics de 9 milions d'espectadors simultanis i una posada en escena que va convertir l'Estadi de La Cartuja en una espècie de superproducció a l'estil Superbowl, però made in Spain. El resultat? Un espectacle visualment aclaparador, emocionalment carregat i socialment... incendiari.

Perquè mentre milers aplaudien cada cop sobre el ring i cada nota musical sobre l'escenari, una part important del nostre país esclatava en xarxes socials. No només pel contingut, sinó pel que representa: un esdeveniment liderat per creadors de contingut que, majoritàriament, resideixen a Andorra per evadir la Hisenda espanyola. I allà és on Ibai Llanos ha quedat a l'ull de l'huracà.

El debat fiscal revifat: "Els diners que es fan a Espanya se'n van cap a Andorra"

Les xifres estratosfèriques no van venir soles. L'ombra de l'evasió fiscal legal va sobrevolar tot l'esdeveniment, amb crítiques dirigides no només a Ibai, sinó també al seu seguici d'influencers que li donen suport. Figures com El Rubius, Abby, AuronPlay o TheGrefg, tots instal·lats al paradís fiscal andorrà, van ser presents sigui en persona o promocionant la gala. En aquest context, la frase que ha encès la metxa —"Els diners que es fan a Espanya se'n van per a Andorra"— s'ha viralitzat fins a l'avorriment.

El públic més crític veu a La Velada del Año no només una festa digital, sinó un símbol del capitalisme voraç, del rebuig de la responsabilitat fiscal i d'una cultura que glorifica l'espectacle buit sobre els valors comunitaris. La divisió generacional s'accentua: per als joves, l'esdeveniment va ser una mostra de proximitat, humor i emoció. Per a molts adults, en canvi, va ser un "malson cultural" disfressat d'entreteniment.

Feminisme, masclisme i un ring en flames: els combats que van incendiar les xarxes

Un dels combats més comentats va enfrontar dues figures diametralment oposades: RoRo, referent del moviment "tradwife", antifeminista i establerta a Madrid, i Abby, influencer feminista que, paradoxalment, també resideix a Andorra. La tensió política es va colar al quadrilàter: Abby va guanyar la baralla, però va ser esbroncada. RoRo va perdre, però es va emportar l'aplaudiment de la major part del públic.

Aquesta escena ha estat interpretada com una radiografia de la polarització social que travessa Espanya. La Velada, que va néixer com a entreteniment sense pretensions, s'ha transformat en un camp de batalla ideològic, on es creuen discursos feministes, el menyspreu per l'intel·lectual i, segons els experts, "l'americanització cultural d'Espanya, amb rivets gitanos". Tot això empaquetat sota l'estètica dels videojocs i els llums de neó.

Ara bé, l'ascens d'Ibai Llanos és inqüestionable. Ha evolucionat de ser un streamer carismàtic a un empresari que maneja la seva pròpia productora —Velaris-Kena Productions SL—, controla les seves marques i dirigeix projectes com la Kings League i el seu nou club de futbol. Però amb aquest poder, venen les responsabilitats... i les crítiques. Encara que Llanos ha mantingut la seva residència a Espanya i s'ha mostrat crític amb els qui fugen del fisc, la seva proximitat amb els grans noms de l'exili andorrà li ha passat factura. Molts l'acusen d'hipocresia selectiva, de beneficiar-se del sistema sense condemnar-lo amb fermesa.