Durant uns anys, Hollywood va girar entorn dels ulls grans i el rostre seriós d'un nen que semblava venir d'un altre món. Haley Joel Osment no només va ser el protagonista d'una pel·lícula; va ser el símbol d'una generació que va descobrir que el cinema podia estremir fins i tot des de la veu tremolosa d'un nen dient: "De vegades veig morts".
Amb tot just onze anys, va aconseguir el que milers d'actors adults mai no aconsegueixen: una nominació a l'Oscar, una presència magnètica a la pantalla i el respecte absolut del públic i la crítica. El seu paper a El sisè sentit, al costat de Bruce Willis, va marcar un abans i un després en el cinema de suspens. I, tanmateix, aquella fama va ser un cim massa alt per a algú tan jove.
D'arrasar a la pantalla gran a enfrontar-se amb la justícia
Però Osment no era nou en això. Abans ja havia robat el cor del públic interpretant el fill de Forrest Gump, en una de les escenes més emotives del cinema dels noranta. El seu talent va ser evident des del principi, descobert per casualitat en una botiga, quan un cercatalents va saber veure en ell una cosa diferent. No era només un nen bonic, era un actor en miniatura amb una maduresa desconcertant.
La indústria el va convertir en estrella, però la vida real es va encarregar de recordar-li que créixer sota els focus té un preu. En la seva transició a l'adultesa, va patir un accident de trànsit que el va portar a enfrontar-se a la justícia i a si mateix. Amb tot just 18 anys, Osment va haver d'assumir la rehabilitació, la pressió mediàtica i el judici del públic. I va optar per desaparèixer.
Prioritza papers discrets a la pantalla petita
Però no va abandonar la seva passió per l'audiovisual. Va triar formar-se a la Universitat de Nova York, no per començar de zero, sinó per reconnectar amb la seva vocació lluny del circ mediàtic. Mentrestant, la seva germana, Emily Osment, es feia popular en sèries juvenils, però Haley preferia el silenci, els papers petits, les històries que no necessiten catifes vermelles.
Va tornar, a poc a poc, en produccions com Silicon Valley, la sèrie The Boys o films de baix perfil com Extremely wicked, shockingly evil and vile. Ja no era el nen prodigi. Era una altra cosa: un home que va sobreviure a ser famós massa aviat, que va entendre que l'èxit no és etern i que la pau personal val més que un contracte milionari.