L'angoixa de tres presentadors de TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 i les seves parelles a Tailàndia: "Quasi morim"

No hi ha res com gaudir d'unes merescudes vacances després d'una temporada dura i exigent. No hi ha res com gaudir d'uns dies de relax per fer turisme, visitar nous llocs i meravellar-se amb els paisatges. No hi ha res com veure escenaris espectaculars, anant en vaixell, fer excursions i dormir lluny de casa... Bla, bla, bla. En teoria, les vacances són dies de carregar piles i agafar energies, per gaudir i fruir sols o en bona companyia, però també és cert que de vegades sorgeixen alguns imponderables, imprevistos que no esperem, que fan que el que havia començat sent un viatge il·lusionant tingui moments d'angoixa. L'important, però, és deixar-los enrere i passats els dies, enfotre-se'n. I això és el que els ha passat a tres comunicadors catalans molt estimats: el Guillem Estadella de RAC1 (Els teloners), la Juliana Canet (Que no surti d'aquí) de Catalunya Ràdio i l'Abraham Orriols (serveis informatius) de 3Cat, alguns d'ells (el Guillem i l'Abraham), anant amb les seves parelles, i una parella més de col·legues que s'han apuntat.

Aquest grup que s'estima amb bogeria acostuma a fer cada any un viatge gros, maco, a alguna part del món on no hagin estat mai. No un viatge d'aquells a la cantonada, sinó a l'altra punta. I què ha tocat enguany? Tailàndia. Un país espectacular que els està enamorant cada dia més... I això que la cosa no ha començat de la millor manera. Per què? Per un viatge en vaixell que no oblidaran mai. I no precisament per ser un viatge plàcid. Més aviat el contrari. Un drama d'onades, de quedar xops de mala manera, de no parar de fer bots... El grup es dirigia des de l'illa de Ko Samui fins a la de Ko Tao. Dues illes paradisíaques, però no tant el viatge. Tres hores que es van fer eternes, amb el de RAC1 que ha copsat el neguit, que es percep especialment per la cara de l'Abraham i el comentari del Guillem ("Després de 3 hores de trajecte on quasi morim al vaixell..."), tot i que a jutjar per algunes imatges, han fet bona aquella dita de al mal tiempo, buena cara...

Quedin-se amb la cara i la frase que es veu en aquesta darrera imatge. La de l'Abraham, desencaixat. I és que després de l'angoixa del vaixell, per acabar-ho de rematar, l'arribada a port els va donar una altra sorpreseta. Quina? Que havien fet la reserva pel... 2027. Per l'estiu de l'any vinent. Xops, esgotats, i sense lloc on dormir. Finalment, la cosa s'ha resolt d'una manera inesperada: els han donat una habitació per quatre... sent 7. Però després d'això, què millor que passar la ressaca del vaixell tots ben juntets i en companyia.

Com dèiem, però, el sentit de l'humor és el que no s'ha de perdre mai, com demostra el de RAC1, que ha fet un recull d'imatges boniques i divertides amb la seva parella, l'Abraham amb la seva, la Juliana i la resta d'amics. Menjant fideus, en un moto-taxi, veient un combat de muay thai, anant a un local a menjar (intentant entendre el menú), dormint en una tenda de campanya o veient paisatges absolutament brutals, ball final inclòs.

Com resumeix el Guillem en aquesta publicació, "Això de Tailàndia és gros". Un viatge inoblidable, que malgrat l'angoixa de pensar en poder dinyar-la en un trajecte en vaixell entre dues illes, pagarà molt la pena. Enveja sana.