La naturalesa diu que els fills han de sobreviure als pares però la vida no ens prepara per quedar orfes de mare quan la persona que ens va parir mor amb només 54 anys d'una malaltia. Aquesta orfandat prematura només poden explicar-la els que la viuen i és molt necessari que una personalitat pública, un dels reporters més coneguts de TV3, l'Abraham Orriols, vulgui compartir els seus sentiments en un tràngol com aquest. Va aprofitar el seu compte d'Instagram o una entrevista a L'eclipsi de 3Cat per explicar com s'afronta la situació. I ara, un any després d'aquella mort prematura, recupera unes fotos de mare i fill i narra el moment en què va haver de tornar a l'hospital on va morir la Rosa, la seva mare.
La fotografia de mare i fill és preciosa, i una manera de mostrar com recordar un ésser estimat, no amb llàstima sinó evocant els moments alegres. El text demostra que Orriols domina la seva eina de treball: les paraules. "Vaig plantar-me davant les UCIs a veure si sorties. Ja havien passat uns quants mesos de la teva mort i jo tornava a l’hospital per una visita rutinària. No hi havia de passar per davant, em podia estalviar el tràngol, però m’hi van dur les cames. Vaig arribar quan les famílies miraven l’hora des del passadís: faltaven pocs minuts perquè les deixessin entrar. Els veia i ens veia a nosaltres. Quina merda, havien begut oli.Vaig apropar-me fins a la porta de vidre opac per retallar distància amb les habitacions. Aquest cop no havia de tocar el timbre perquè a dins ja no ens hi esperava ningú. Només volia que s’obrís, que fossis tu i em diguessis que tornaves a ser aquí. Vaig marxar al cap d’una estona vençut per la realitat.
Hi he tornat a pensar avui que fa un any que et vas morir".
El treballador dels Serveis Informatius de TV3 explica que una banda de rock amiga de la família ha compost una cançó dedicada a la Rosa: "Si ara apareguessis, una notícia que et faria emocionar molt és que els Esperit de vi , el grup de punk, t’han dedicat una cançó. Han volgut que sortís justament el dia del primer aniversari i amb el símbol d’una rosa. Eres una de les seves principals seguidores: per la seva música, però sobretot perquè era el grup del Jacob, el fill dels amics de tota la vida. En tenies samarretes, dessuadores, havíeu anat a un fotimer de concerts. I ara ells, ell, t’ho retornen així: amb una cançó que t’homenatja i que et recorda amb alegria. “Alçarem les copes per brindar, celebrant tot el que ens has deixat, i les nostres veus ressonaran perquè el teu record no mori mai.” Ja s’ha convertit, t’ho pots suposar, en la nostra cançó preferida del món. Gràcies nois, la meva mare fliparia molt i és un regal preciós ❤️". Així sona la cançó:
Compartir vivències íntimes és una deferència de les persones públiques cap als seus seguidors per ajudar a qui es trobi en una situació similar. Instagram no és només la fira de les vanitats, també és una eina per ajudar-nos a ser més emotius.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!