Iñaki Gabilondo està de moda i és que TVE ha confirmat en l'últim Consell d'Administració que el presentador tornarà a la televisió després de diversos anys apartat dels mitjans de comunicació per protagonitzar un nou programa sobre literatura. Es tracta de ‘La gran aventura de la lengua española’. Es tracta d'un “projecte històric de gran rellevància” i d'un “recorregut divulgatiu únic per la història de l'espanyol” en el qual ha participat l'Institut Cervantes i la Reial Acadèmia de la Llengua, detalla el seu president, José Pablo López. D'aquesta manera el periodista torna a la que va ser la seva casa als anys 80, i ho fa amb 83 anys.
Un dels motius pels quals Iñaki Gabilondo es va retirar dels mitjans de comunicació va ser la malaltia que va patir. Mentre els oients es despertaven amb la seva veu cada matí, el periodista lliurava una dura batalla en silenci, i és que mai va voler que se sabés res perquè ell més que ningú sap com és la premsa. Li van detectar càncer de còlon i amb un pronòstic greu. L'única persona que era coneixedora de la seva malaltia era la seva dona, Lola Carretero, amb qui manté una relació de més de trenta anys.
En el moment en què li van donar la mala notícia es trobava en el millor moment professional. Era considerat un dels millors comunicadors d'Espanya i no podia retirar-se en aquell moment, en què va aconseguir arrabassar el lideratge a Luis del Olmo. El 2004 li van diagnosticar un càncer de còlon “molt dolent”. Ell va anar a treballar amb total normalitat, no ho sabia ni el seu equip.
Lola Carretero és l'única que era coneixedora de la malaltia d'Iñaki Gabilondo
Fa unes setmanes Iñaki va ser qui va destapar aquest episodi de la seva vida en la seva participació al programa ‘En primicia’ per a La 2. Els metges van ser clars amb la seva dona: “A la meva dona li van dir que tenia un 70% de possibilitats de no sortir”.
El comunicador va haver de sotmetre's a una operació, i diversos mesos de quimioteràpia i radioteràpia. Ell mateix va explicar que necessitava forts analgèsics per aguantar durant el seu programa. “Me'n anava amb cinc nolotils a sobre i tot i així seguia”. La ràdio va ser un lloc terapèutic per a ell. Es refugiava davant del dolor i la preocupació. “El micròfon em donava força”.
Lola Carretero es va encarregar personalment en la vida quotidiana i intentar que la malaltia no fos la protagonista de la vida de tots dos. El seu objectiu era que a casa no tot girés al voltant de la malaltia. Van usar l'humor com a via d'escapament i organitzaven petites "òperes" casolanes o escenes improvisades al saló per aconseguir que hi hagués rialles fins i tot en els dies més durs.
