El Ministeri de Sanitat té sobre la taula una modificació de la llei antitabac del 2006, que posteriorment va ser modificada l'any 2011. Un dels objectius que persegueix ampliar els espais sense fum. Els dos pilars principals per assolir aquesta fita són: prohibir fumar a les terrasses i als accessos dels edificis públics, com ajuntaments, ministeris o hospitals.

Des de Sanitat es considera que és un bon moment per donar un impuls més a la lluita contra el tabaquisme. En el context de la pandèmia diverses comunitats autònomes ja van prohibir fumar a les terrasses dels bars i restaurants, considerant que el fum podria propagar la covid amb més facilitat.

Jordi Basté ha abordat la qüestió aquest divendres a El món a RAC1. Tertulians: Jordi Bosch, Ernest Folch, Víctor Amela i Glòria Serra. Basté, que ho va deixar fa uns anys, enceta el debat fent una pregunta directa: "Fumeu?". Només admet que "un puro de tant en tant" Jordi Bosch.

Torn de respondre per Glòria Serra: "He fumat molt, moltíssim. Tu m'has vist fumar. Però ja fa més de 15 anys que no fumo. Ni un. Ni ganes. Al principi tenia alguna temptació, però ara ja fa molts, molts anys que zero". La conversa segueix sobre com afecta el tabac als propis fumadors i al del costat, al fumador passiu. I en aquest sentit, Serra exposa una realitat: els nens.

Glòria Serra / La Sexta

I posa un exemple d'un conegut que un dia, després d'un sopar, es va oferir a dur-la en cotxe a casa. En pujar al cotxe familiar, tenien dues criatures, "no us puc descriure la pudor a tabac que feia aquell cotxe i li vaig preguntar si fumaven dins el cotxe". Resposta: "Ai sí, mira, quan anem a escola...". Serra té clar que "en aquell moment els pares estaven posant en risc la vida dels seus fills".

I tot seguit, la periodista revela com va estar a punt de morir per culpa del tabac. Del tabac que fumava, precisament, dins del cotxe. Serra, que recorda que fumava "un paquet, un paquet i mig al dia", i explica per què va deixar de fumar dins del seu cotxe.

Glòria Serra / La Sexta

Any 1998. Primer any que vivia a Madrid. Anant-hi des de Barcelona, fumant. "De cop i volta, allò que fan les cigarretes, que perden la punta, que els que hem fumat sabem com funciona. Aquella punta va sortir disparada i va cremar. De fet, sempre més en aquell cotxe va haver-hi un forat a la tapisseria, al costat del volant".

Serra recorda encara amb l'ai al cor com es va "atabalar, perquè era un perill, i vaig estar a punt de tenir un xoc frontal. Crec que no he passat tanta por en tota la meva vida. Vaig envair el carril contrari i d'un cop de volant vaig evitar un xoc frontal contra un altre cotxe que venia per aquella autovia que et porta fins a Madrid". 

Glòria Serra / La Sexta

La Glòria va trigar, però, cinc o sis anys en deixar de fumar de manera definitiva. Sí que ho va fer, però, dins el cotxe, des d'aquell dia: "Vaig deixar de fumar al cotxe, perquè vaig estar a punt de matar-me i de matar algú. Així de senzill". I així de cru. Celebrem la seva decisió, no només aquell dia, sinó el que va fer cinc o sis anys després.