A Espanya, un país amb més hores de sol que la major part d'Europa i una qualitat de vida que, segons diversos índexs, figura entre les més altes del món, la migració s'ha convertit en una característica estructural de la societat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i Eurostat, la població estrangera representa aproximadament entre el 8 % i el 14 % de la població total en diferents períodes recents, amb variacions per comunitats autònomes. Aquesta diversitat ha generat beneficis econòmics i culturals, però també desencadena tensions i xocs culturals que sovint queden registrats en xarxes socials.

Aquest és el cas d'un jove francès que viu a Madrid, que ha posat el crit al cel per certs costums que assegura, al seu natal París, serien "impensables". El que semblava una anècdota inofensiva s'ha encès com a pólvora en plataformes com TikTok i X (abans Twitter), dividint els usuaris entre els qui senten orgull per les particularitats culturals i els qui reconeixen que, en efecte, alguns d'aquests costums poden resultar desconcertants.

El 'tío' i la 'tía': expressions espanyoles que desconcerten els estrangers

El primer aspecte que va sorprendre el jove gal va ser la insistent utilització de les paraules tío i tía en qualsevol conversa. Per a ell, sentir que un amic es refereix a un altre amb aquest apel·latiu sense que existeixi cap llaç familiar és un complet enigma. A França, explica, un recurs lingüístic així seria vist com una confusió o fins i tot com una falta de respecte. Per què anomeneu els vostres amics o amigues, tío o tía; per què?", va preguntar l'usuari @elrealclem. El cert és que aquesta forma de parlar, tan arrelada en la joventut espanyola, s'ha convertit en un segell d'identitat. Tanmateix, per als qui arriben de fora, sobretot de països on el llenguatge es conserva amb un to més formal, sentis constantment un "tía, ¿qué haces?" resulta tan desconcertant com cridaner.

Les notes de veu, la lentitud en caminar i la cervesa a mig matí: costums espanyols que irriten un francès

Un altre dels punts assenyalats pel jove francès és el ja famós costum de les notes de veu en WhatsApp. Segons ell, a França ningú no té la paciència per escoltar àudios que semblen pòdcasts complets. Però la seva crítica més encesa va arribar en comparar el ritme dels carrers: mentre a París la gent camina amb pressa, centrada a arribar d'un punt A a un punt B, a Madrid els vianants semblen prendre's la vida amb més calma, el que li resulta desesperant, ja que sent que ha d'avançar tots per mantenir el ritme.

@elrealclem coses que no entenc dels espanyols #cosas#españoles#frances ♬ so original - elrealclem

El tercer costum que va deixar atònit el francès va ser la normalització del consum de cervesa a Espanya. Veure treballadors prenent una canya en un descans laboral, sense necessitat de cap celebració, li va resultar incomprensible. Al seu país, assegura, beure alcohol a aquelles hores seria mal vist, un acte reservat únicament per a esdeveniments socials o festes. Tanmateix, la canya a la terrassa, fins i tot a mig matí, és símbol de convivència, una pausa breu que no necessàriament es tradueix en excés. El que per a alguns és irresponsabilitat, per als espanyols és la recepta secreta d'una de les poblacions amb més esperança de vida del planeta.