Ferran Adrià parla clar: què ha dit del xef Santi Santamaria, 15 anys després de la seva mort

No sabem la sort que tenim els catalans de tenir molts genis de la gastronomia a casa nostra. La llista és llarga i de traca: els germans Roca, Carme Ruscalleda, Jordi Cruz, Oriol Castro, Mateu Casañas, Eduard Xatruch, Carles Gaig, Nandu Jubany, Ada Parellada i tants altres. I, evidentment, el mestre, l'icònic i mític Ferran Adrià. Un tipus que a banda de tenir un talent privilegiat, tocat pels Déus, i una visió de present i de futur com cap altre, és un tipus ple de bonhomia, seny i que quan parla, te l'has d'escoltar. Sempre és una delícia no només tastar els seus plats, sinó també, escoltar les seves paraules. I ara hem tingut una nova oportunitat a El matí de Catalunya Ràdio, amb el Ricard Ustrell.

Allà, hem sabut que obrirà una fonda a cala Montjoi, on hi havia el mític restaurant d''El Bulli', però que serà només per als seus amics. També ha explicat que freqüenta molts restaurants de Barcelona i els dona consell: "Sempre pago quan vaig a un restaurant i els dono la meva opinió." I ha parlat de Santi Santamaria: "Era el meu millor amic i el van enganyar. Venia a dinar cada diumenge a El Bulli", ha demanat que el "deixin en pau" i es respecti la seva memòria. Parla d'obrir restaurants i de com "no és suficient amb la il·lusió". Quan ell va a un restaurant, gaudeix, o està pendent de tot, dels plats, de si van ràpids...?, li pregunten. I el xef ho té clar: "Jo tinc una llista d'amics on vaig a dinar, de Barcelona, sobretot. Jo visc a la Rambla. Si puc anar caminant, és el primer luxe per un restaurant", millor que millor.

Uns restaurants de capçalera que mai no li fallen. "El 'Dos palillos', el 'Dos pebrots', el 'Koy Shunka', l''Estimar'..., primer, a prop, si no, fora. La majoria són amics. Sé com de difícil és tenir un restaurant. Jo odio que un professional de qualsevol sector critiqui a un altre professional (del mateix sector). Quan vaig a un restaurant, que em fotin el que vulguin, i si no t'agrada, no tornis. Una de les coses que em posa més tristos a la meva dona i a mi és anar a un restaurant de gent jove i sortir i pensar: 'Aquest no durarà'". A quin altre restaurant va molt el Ferran?: "A l''Enigma', perquè és el del meu germà (Albert Adrià), vaig allà i sempre pago. Vaig unes quinze vegades i després li dono un feedback". Un Ferran Adrià que ha emocionat parlant del difunt Santi Santamaria i "aquella eterna discussió de la cuina tradicional i la cuina moderna", li comenta Ustrell, "tot allò ja s'ha acabat, oi?".

I Adrià, rotund, diu "que deixin tranquil al Santi, que no el facin servir. El Santi no hi és. Ara trauré una foto molt maca amb el Pau, el seu fill, a 'El Bulli'. El Santi venia cada diumenge, amb el fill. Era el meu millor amic". "Doncs mira que us van encarar, eh?". "Sí, però el van enganyar, contínuament ho fan per confrontar, però jo vaig callar. Tinguem el record del Santi com un dels grans cuiners de la història d'aquest país i deixeu-lo tranquil, home! La gent s'amaga molt i no dona noms. La gent no té ni idea, la gent parla i parla i parla. No es pot parlar sense informació".

Una conversa imprescindible.