Fermí Fernández és un dels actors millor mirats del panorama català. Part de la lloable tropa d'Andreu Buenafuente en la seva faceta de comediant, ja fa molts anys que és un habitual de les nostres petites pantalles després que el 92 s'estrenés a la televisió de la mà de l'Al ataque d'Alfons Arús. Des de llavors, ha passat per produccions indiscutiblement emblemàtiques dins i fora de les nostres fronteres com són La cosa nostra, Buenafuente, El cor de la ciutat o l'hilarant Crackòvia. En l'actualitat, segueix sent un dels protagonistes de Polònia, on ens delecta amb les seves imitacions i interpretacions de personatges de tota índole. Una de les darreres: l'arqueòleg Eudald Carbonell.

Amb tot, si a alguna cosa ens té acostumats Fernández és a dir la seva quan és necessari a través dels seus perfils a les xarxes socials. Denunciar situacions injustes o complicades com la que va haver de presenciar recentment a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Un seguit de piulades encetades amb un contundent "OBRO FIL" en què ha volgut recalcar que no té cap queixa vers el personal del centre —de fet, recalca la seva "assertivitat i empatia"—, però si troba que algunes actituds per part dels usuaris no haurien de permetre's en un lloc com aquest. "He estat hores a la sala d'espera, amb febre i dolor. Desitjant una mica de tranquil·litat que faci que el temps passi de pressa... Però allò sembla un 'call center'", assegura el tarragoní, destacant que en l'espai hi havia "usuaris cridant mentre parlen per telèfon, sorollets de missatges, criatures jugant amb el mòbil sense silenciar-lo".

"De veritat ningú pot dir a aquests maleducats que allò no és un pati d'escola?", sentencia en un gest clar d'enuig en què assevera que, fins i tot, es feia veritablement difícil sentir els avisos de megafonia. Fernández és objectiu i realista, i torna a recalcar que no és culpa del centre ni els seus treballadors "que prou feina tenen". Ho retreu als membres de l'empresa de seguretat contractada per l'hospital que, d'acord amb les seves paraules, "brillen per la seva absència. I quan hi són, no vetllen per seguir unes normes mínimes de respecte".

La xarxa s'ha omplert de comentaris de suport a l'argument de l'humorista. Una allau de respostes en què incomptables usuaris emfatitzen haver viscut experiències molt similars, titllant-ho de "bogeria" i apel·lant a la mala educació de la gent.

Els internautes també desitgen que en Fermí es millori aviat i ens sumem al missatge d'ànims. Queda clar, però, que massa vegades la paciència no és necessàriament mare de la ciència.