Jaume Madaula és un dels millors actors joves del país, molt conegut gràcies a TV3 i les seves sis temporades al culebrot La Riera. Ara amb 36 anys és el Mario de la pel·lícula Mario que arriba aquest divendres als cinemes del director Guillem Miró. Madaula n'és el protagonista en un film molt coral. Amb motiu de l'estrena ha comès una excentricitat en ell: concedir una entrevista, a Vilaweb, i abordar aspectes professionals i sobretot personals. Com va superar un càncer als 27 anys, quan li van diagnosticar un limfoma de Hodgkin. La seva vida és ara un oasi de pau lluny de Barcelona, no vol dir el poble: "Jo visc per allà dalt entre Girona i Figueres. Tinc la capacitat de viure amb molt pocs diners, i això em dóna força llibertat. Si pogués, no treballaria, encara que després m’embolico amb cinquanta mil coses: l’hort, reconstruir la casa, teatre, audiovisual… Però, al final, entre dormir, menjar, fer una migdiada, arreglar la casa, fer l’hort… Ja et passa el dia, eh?". Cuida l'hort, fa la migdiada, arregla casa seva i fa d'actor: "Amb una amiga vam decidir de muntar la cooperativa la Silvestre. D’aquí poc estrenarem la nostra primera obra, que es farà en cementiris, perquè va sobre la mort". Agosarat, original i intens. S'exhauriran les entrades al cementiri.
Madaula és molt telegènic, poc convencional, amb taules a l'escenari, tria papers poderosos, és popular però no gaire amic d'exposar-se a entrevistes o a Instagram. EN Blau va publicar en exclusiva que va ser fa temps nòvio de l'actriu del moment Vicky Luengo, amb qui va compartir teatre, l'obra Plastilina, i escenes de La Riera. Eren parella sentimental a tot arreu, a la vida real, a la tele i al teatre. Icònics de la seva generació, actors de nou estil, més hippy i menys catifa vermella. Ara cadascú fa la seva. Jaume és nebot de l'actor consagrat Ramon Madaula però no coincideixen en estil de vida ni políticament: " En l’àmbit polític i vital diferim molt, i ens hem discutit molt per aquestes coses". S'estimen i duen la interpretació a la sang. Jaume Madaula va decidir deixar Barcelona i triar molt a la TV perquè era massa intens i no gaudia de ser reconegut al carrer o que li demanessin selfies quan era de festa a la Patum de Berga: "Sortir cada dia a la televisió… No era tant per la feina en si, que era amb un molt bon horari i un equip molt bonic, sinó perquè llavors te n’anaves amb els amics a la Patum i tothom et parava. Això no em motiva. El punt d’inflexió va ser quan em vaig comprar una furgoneta i me’n vaig a anar a fer el hippie, a viatjar. Després, a més, va venir el càncer i, evidentment, em va fer replantejar coses. Els primers anys anava de bòlit: gravava els matins a la televisió, a la tarda anava a l’Institut del Teatre, feia obres amb la meva companyia i amb les que em contractaven… Em vaig cremar".
Ara viu al poble i està recuperat del càncer: "Ara ja fa quasi deu anys i ja només em fan controls un cop l’any". No necessita milions de seguidors a Instagram, premis ni portades de revista. Jaume Madaula, actor.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!