Si us agrada el cinema, us ha d'agradar la Carla Simón. Una de les millors directores que tenim en aquest país, cineasta extraordinària amb pel·lícules meravelloses que no et deixen indiferent, començant per Estiu 1993, seguint amb Alcarràs (Os d'Or de la Berlinale el 2022) i acabant aquesta mena de trilogia sobre la família amb la recent Romería.
La directora, que és a les portes de fer 39 anys, diu que "yo no me considero una persona graciosa, así que vamos a ver cómo lo hago". S'ha referit al seu pas pel magnífic i indispensable pòdcast La Ruina, d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, on els diferents convidats confessen i comparteixen amb el públic algunes situacions ruïnoses que hagin viscut, alguns moments tierra, trágame. Certament, el cinema de Simón no és precisament la alegría de la huerta, i quan ella parla, hipnotitza i transmet molta calma i seny, però la versió que hem vist d'ella damunt l'escenari ha estat sorprenent i divertidíssima, explicant què li va passar en un viatge recent a Madrid, justament per promocionar Romería, on li va passar de tot. I això que ella es considera una persona que "he pensado que tenía bastante suerte en la vida, y optimista". Però el seu viatge recent sembla dir el contrari.
Explica la Carla que ara té una filla, un nadó, que té només cinc mesos, "que viene conmigo a todos lados". I se la va endur a Madrid, acompanyada de la seva mare. AVE de Barcelona a Madrid, "deseando que no se cague, porqué cambiar a un bebé allí... Se caga, evidentmente. Abro la maleta y me había dejado el cambiador, ni toallitas. ¿Habéis visto mucha caca de bebé lactante? Tiene una caca muy líquida color mostaza" que va vessar per tot arreu. Arriben a l'estació. Agafen un ascensor... "y evidentemente, se para. Yo intentando mantener la calma, pero no mola, fue bastante rato". No acaba aquí la cosa. L'estava esperant un taxi, però abans de sortir, "se le había acabado la batería. Yo pensaba: '¿Qué está pasando?'". La porta a l'hotel, a Majadahonda, on havia de participar en un col·loqui.
Van sortir tard de la xerrada, van arribar molt tard, de matinada, a l'hotel, i la mare va comprar dos entrepans per menjar alguna cosa. De pernil... "Estaba con la niña mamando en mi teta, yo comiendo el bocadillo y hablando con mi madre, y encima tenía tos, todo a la vez", quan de sobte, "¿qué me está pasando? Tenía algo que se me había atascado entre la nariz y la boca" i li molestava molt. "¿Cómo lo saco? Se lo pregunté al Chat GPT, me daba vergüenza. Me salió un triangulito de emergencia de que tenía que ir al médico, me cagué". Va fer-li cas i va anar al metge. Tres de la matinada. "Era ridículo decir en el CAP de Majadahonda: 'Creo que tengo jamón dentro'. El otorrino me atendió rápido, me puso una camarita por la nariz, pero no lo podía sacar. Sacó una maleta-caja de herramientas, se fue y dijo que necesitaba ayuda". Tomàs Fuentes, brillant: "Quizás necesitaba un poco de pan con tomate". Ella, dels nervis. "Vino una enfermera que dijo que no había visto nunca nada así. Con unas pinzas sacaron un cacho de jamón... increíble, muy grande. Le dije: 'No voy a comer jamón nunca más'. La chica dijo: 'Pues yo tampoco'". Una Carla Simón que fins i tot ha portat l'informe mèdic.
La Ruina i Carla Simón, meravellosos. I ella, divertidíssima. Que dirigeixi una comèdia quan vulgui, que segur que ens fa pixar de riure.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!