Els articles de Jordi Évole a El Periódico sempre fan embogir la xarxa. De lectura obligatòria i expectació màxima, cada diumenge molts estan pendents de què escriu. I aquesta setmana ha estat una carta a Jordi Cuixart el que ha encès Twitter, omplint-se de centenars de crítiques.

Després d’evidenciar que estava en contra de l’empresonament de Junqueras, ara ha optat per publicar un escrit que ha enviat al president d’Òmnium Cultural, en presó des del passat octubre. Dirigint-se directament a ell, ha volgut fer retrospectiva recordant el primer cop que es van veure.

Després de mesos intentant quedar, haurien esmorzat plegats en una cafeteria de la Diagonal a mitjans de setembre. Un record que ha fet servir per agrair-li el seu suport: “Al concert al Palau Sant Jordi a favor d’acollir els refugiats on jo vaig dir allò que l’acollida no era "només un problema de competències sinó també d’incompetències", una frase que va provocar la reacció en tromba de consellers, diputats i eurodiputats independentistes. Aquell dia que una part sorollosa de l’independentisme va decidir que s’havia de linxar Évole, tu no només no t’hi vas sumar sinó que em vas fer arribar el teu afecte".

La conversa a la cafeteria va ser “còmplice”: “Vam discrepar de com s’estaven fent les coses a Catalunya i a la resta d’Espanya. Però era una discrepància còmplice, on no ens costava reconèixer els errors que crèiem que s’estaven cometent en un costat i en l’altre. Ni ens va passar pel cap que al cap d’una setmana es produirien els fets de la Conselleria d’Economia que avui t’han portat, en la meva opinió injustament, a la presó preventiva”, deia mullant-se. 

“Jo no és que et conegui molt, però què poc et coneixen els que durant aquests tres mesos de presó t’han qualificat de persona violenta. Què poc et coneixen”, deixava escrit tendrament.  

Tot abans de deixar anar una reflexió final: “I no sé si hem arribat a una situació de ruptura, però és clar que de bàndols n’hi ha. El que tinc molt clar és que el que no podem abandonar ara és la seducció. Sense seducció la ruptura es consumarà. I amb gent com tu a la presó això serà molt més fàcil. Una abraçada, Jordi”.