El festival d’Eurovisió segueix el camí per anar desgranant quins seran els finalistes per a la gala del dissabte vinent. Aquest dimarts es va celebrar la primera semifinal d’on van sortir vencedors països com Grècia, Bielorússia, Sèrbia, Xipre, República Txeca, Austràlia, Islàndia, San Marino i Eslovènia. Aquestes dues últimes van ser les grans sorpreses de la nit, ja que en cap moment partien com a favorites.

Entre les apostes finalistes, va destacar per sobretot, l’exuberància i màgia que va despendre Kate Miller-Heidke, la representant australiana. Una posada en escena mai vista al concurs i amb un tema que té tots els ingredients per triomfar a Eurovisió. De fet, després de la seva actuació ja s’ha perfilat en tercer lloc en el rànquing de les apostes de pagament de la gran final.

Per contra, altres participants com el de San Marino o Eslovènia, van ser la sorpresa de la nit. Aquestes no partien en cap moment com a favorites a passar a la final però gràcies a la seva actuació, van captivar als teleespectadors europeus.

En aquesta primera gala de dimarts, vam descobrir com seria la producció general del format d’enguany. Tot i que el recinte del Tel Aviv Expo té unes dimensions molt reduïdes, altrament, aconsegueix una vistositat i màgia molt espectacular que el fan, televisivament parlant, una de les edicions més ben treballades de la història.

Ara bé, a la llista dels 10 finalistes del dimarts, s’afegiran 10 més aquesta nit a través de la segona semifinal. Un nou aparador d’apostes més comercials i més competitives que la faran decisiva per confeccionar una gran final amb tots els ingredients que es mereixen.

Països Baixos, Rússia o Suècia, parteixen com a candidates que fàcilment aconseguiran un lloc a la final del dissabte. El primer, Duncan Laurence ho fa amb una balada totalment minimalista, potent i amb una interpretació impecable. De fet, al rànquing d’apostes, continua sent la favorita per alçar-se amb el micròfon de vidre el pròxim dissabte.

Rússia torna a confiar amb un mestre de cerimònies com Sergey Lazarev, que ja va participar al festival del 2016 quedant en segona posició. Aquesta vegada ho fa amb un canvi radical d’estil: balada amb aires èpics amb un llistó vocal molt alt i una interpretació acurada.

Per altra banda, Suècia continua amb la mateixa tònica d’excel·lència musical a Eurovisió. En aquest cas amb una de les veus més cotitzades del país, John Lundvik, que ho farà amb mig-temps acompanyat d’un cor de gòspel.

El soroll artístic també és un ingredient essencial a Eurovisió, i en aquesta ocasió tampoc podran faltar elements com cadires gegants, ales voladores o miralls màgics, entre d’altres.

La semifinal també comptarà amb la intervenció especial del grup musical Shalva, formació de persones amb necessitats especials i discapacitats que es va classificar per a la final del programa The Next Star, format que va utilitzar la televisió del país per escollir el seu representant al festival. Finalment, la banda, va decidir retirar-se de la competició, ja que alguns dels seus membres són jueus religiosos que observen el Sàbat i aquest fet provocava que no podien assajar el divendres previ a la final del dissabte.

Com a premi de consolació, l’organització va decidir que actuarien en aquesta gala, sense dret a concurs. Per a l’ocasió, i aprofitant el leitmotiv de la banda, ho faran amb un tema de l’amortitzada banda sonora de The Greatest Showman.

A més dels 20 finalistes de les dues semifinals hem d’afegir les actuacions del BIG5, el que és conegut com el conjunt de països que més aporten a la UER (Unió Europea de Radiodifusió), organitzadora del certamen. Així mateix, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Espanya tenen el camí directe al show de dissabte vinent sense passar cap mena de filtre. Entre elles també s’hi ha d’afegir la proposta del país organitzador, en aquesta ocasió Israel, per poder tenir completa tota la graella de participants.