Eduardo Zaplana és als jutjats de València per declarar pel cas Erial, que investiga la seva presumpta fortuna en l'estranger. Gairebé 21 milions d'euros en comissions per les ITV i els parcs eòlics, i que es blanquejaven a través de comptes internacionals per acabar retornant a Espanya i a la butxaca, pel que sembla, de l'exministre d'Aznar i expresident de la Generalitat valenciana. Zaplana ja havia estat detingut per aquesta causa, fins i tot va entrar a la presó. Una estada curta, perquè va ser alliberat per motius de salut: pateix leucèmia. Tanmateix, el ministeri fiscal s'oposava a la mesura de gràcia, tot i que amb la confiscació de 6 milions d'euros a Suïssa, i que el jutjat atribueix a l'expolític, va acabar accedint a la seva llibertat. El cas, però, no va quedar tancat. I ara ha de donar explicacions davant el jutge.
La declaració del de Cartagena, com era d'esperar, és un reguitzell de variants del "yo no he sido", "yo no se nada", "a mí que me registren". És a dir, continua la mateixa línia argumental de sempre, no ha variat gens ni mica. Si resultarà convincent en aquesta ocasió sembla molt dubtós, però clar: després et poses a pensar en com funciona la Justícia en determinats casos i la probabilitat d'una sorpresa (indignant) és molt elevada. Zaplana és crosta pepera 100%, insigne representant de la pitjor etapa del partit. I justament per això, parlem d'un protegit. D'algú que camina dos pams per sobre de la resta. I a l'entrada de l'Audiència de València ha quedat ben clar.
La imatge de la jornada s'ha produït mentre Zaplana, envoltat d'un núvol de càmeres, micròfons i professionals de la informació, arribava al control d'accés. Una senyora esperava el seu torn abans de l'expolític imputat, tenia cita en una altra sala de vistes. L'Eduardo, en comptes d'esperar, ha intentat passar per davant. I s'ha armat un bon escàndol. La dona li ha cantat la canya i de quina manera, amb tota la raó del món, indignadíssima. Les imatges són d'or, la conversa també. Feia temps que algú no renyava així Zaplana, ni tan sols els jutges han arribat tan lluny.
"¡Haz la cola!", li cridava la senyora en repetides ocasions, fent escarafalls que li han valgut l'apel·latiu d'heroïna sense capa. No estava disposada a cedir ni mig mil·límetre a l'intrús. El seguici que acompanyava al seu rival no l'amoïnava. "Haz la cola, que yo he llegado temprano, haz la cola". Zaplana, amb aquell somriure de Joker tanorèxic, no sabia ben bé on ficar-se. "A las 9 y media tengo cita, y viene aquí este hombre con su caradura con las cámaras, no. ¡Que me hagan fotos a mí también! Haz la cola, detrás de mí". Sublim. Només tenim un dubte: això de "caradura" ho deia per alguna cosa més? Sabia qui era Zaplana? En tot cas, la història s'ha resolt com sempre: amb la Benemèrita impartint la seva justícia: la senyora fora, Zaplana dins. Metàfora d'un país. Eduardo, haz la cola.
"¡Haz la cola!" 🤣 @apuntnoticies pic.twitter.com/nML9TBF4NB
— Apala 9 (@apala9tv) April 9, 2024
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!