Dormir bé és un art que pocs dominen i que molts sacrifiquen diàriament pel ritme accelerat de la vida moderna. En un context d'estrès constant i pantalles enceses fins a la matinada, la Dra. Núria Roure, reconeguda experta en son i insomni, ha llançat un advertiment que està donant molt de què parlar: “Les migdiades no s'han de fer més enllà de les 4 de la tarda”. Aquesta recomanació, més que un consell pràctic, es basa en un marc científic sòlid: el ritme circadià regula la qualitat del descans i la conciliació nocturna. Dormir tard la migdiada pot dificultar dormir a la nit, fragmentar la continuïtat del son i reduir l'eficiència del descans profund. Per contra, ajustar la durada i el moment de la migdiada, quan es fa amb criteri, pot millorar la vigília diürna, la memòria i l'equilibri emocional, sempre dins d'un pla d'higiene del son personalitzat.
Lluny de la creença popular que dormir més hores equival a descansar millor, Roure subratlla que la qualitat del son és més determinant que la quantitat. Dormir vuit hores pot no servir de res si el cervell passa la nit interromput, activat o rebent senyals contradictoris del nostre entorn. I aquí entren en joc dos factors crucials: la llum solar i el control dels hàbits diürns.
L'impacte de les migdiades en la qualitat del son nocturn
El gran error, segons l'especialista, és pensar que privar-nos d'una migdiada ens garantirà dormir millor a la nit. Res més lluny de la realitat. El cervell, afirma Roure, funciona com una bola de neu: s'accelera durant el dia i, si no troba pauses per descarregar tensió, arriba a la nit tan actiu que resulta impossible conciliar el son. Per això la migdiada estratègica és més un aliat que un enemic, sempre que es compleixi amb dues regles d'or: que sigui curta, d'entre 20 i 30 minuts, i que mai s'estengui més enllà de les 4 de la tarda. Si es trenca aquesta norma, l'organisme comença a robar hores al son nocturn, afectant directament la producció de melatonina, l'hormona responsable d'induir el descans.
Llum solar, melatonina i el rellotge intern: la fórmula invisible del bon dormir
Un dels aspectes més reveladors de les declaracions de la Dra. Roure és la importància de la llum com a sincronitzador del rellotge biològic. Veure el sol al matí activa el cicle natural del cos i ajuda a regular la producció de melatonina, mentre que l'exposició a pantalles a la nit envia missatges equivocats al cervell, fent-li creure que encara és de dia. Aquest desajustament lumínic genera un cercle viciós: cansament acumulat, irritabilitat i, en el pitjor dels casos, insomni crònic. Moltes persones, en lloc de recórrer a tècniques de relaxació, acaben abusant del cafè, la nicotina o les begudes energètiques, estimulants que eleven els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès. El resultat és un cos hiperactiu i un cervell incapaç de descansar.
Per a qui fa anys que lluita contra l'insomni, la doctora assegura que la clau és reestructurar els hàbits diürns: limitar la llum artificial a la nit, evitar les pantalles al llit, introduir petites migdiades controlades i practicar pauses de respiració o meditació. Amb aquesta combinació, Núria Roure afirma que els seus pacients passen de nits interminables a dormir entre sis i set hores contínues en qüestió de setmanes.