S'han fet múltiples teories sobre com es van construir les famoses piràmides d'Egipte. En aquella època no disposaven de la maquinària ni avenços tecnològics actuals. La construcció és complicada per elevar-la. Una de les teories és la d'una rampa interior o un elevador hidràulic. També s'ha parlat del treball que feien els egipcis, als quals se'ls va denominar esclaus. Es té la idea que els esclaus van ser els que van construir les piràmides, un treball forçat sota el fuet dels seus amos. Aquesta imatge s'ha vist representada en un sensefín de pel·lícules de l'època. Va ser Kheops qui va obligar tots els egipcis a treballar en la seva tomba monumental, segons l'historiador grec Heròdot.
Les descobertes arqueològiques dels últims anys ha donat pistes per entendre com es va treballar en aquella època i com es va construir la piràmide més gran del món. Es tracta d'unes construccions que en aquells anys eren impensables. S'han fet moltes investigacions i s'ha descobert que aquelles persones no eren esclaus, sinó treballadors organitzats, ben alimentats i enterrats amb respecte, és a dir, eren persones totalment lliures i formaven part d'una força laboral professional.
Els homes que van construir les piràmides eren treballadors lliures
Per entendre tot això va fer falta el famós diari de Merer, un conjunt de papirs trobats el 2013 a l'antic port de Wadi el-Jarf, a la costa del mar Roig. Escrit per un capatàs egipci anomenat Merer durant el regnat del faraó Kheops (també conegut com a Khufu), aquest text és un dels arxius més antics amb text del món i ofereix de primera mà un relat sobre els treballs diaris relacionats amb la construcció de la famosa piràmide.
En el seu diari, Merer descriu com dirigia un equip de treballadors encarregats del transport de blocs de pedra calcària des de les pedreres de Tura fins al lloc de la piràmide a Guiza. Relata que el seu grup feia diversos viatges per setmana, carregant i movent centenars de blocs mitjançant embarcacions pel riu Nil i els seus canals, en trams que duraven diversos dies. A més, el diari documenta l'organització laboral, els ritmes de treball i la manera com els homes eren compensats i avituallats, cosa que implica una força laboral ben coordinada i retribuïda, no un grup d'esclaus privats de drets.
Juntament amb aquesta evidència escrita, els arqueòlegs han descobert restes del poblat on van viure els treballadors, instal·lacions com forns de pa, tallers i enterraments propers a la piràmide. La presència de tombes ben cuidades i d'alts nivells d'alimentació entre els obrers també reforça la idea que no es tractava d'esclaus desposseïts, sinó de treballadors valorats i ben organitzats.
En conjunt, aquestes troballes desmunten el mite tradicional i ofereixen una visió molt més profunda i humana: la Gran Piràmide va ser aixecada per treballadors especialitzats i coordinats, no per esclaus forçats.