Lamine Yamal és, ras i curt, la persona més estimada de Catalunya. Molts preferirien que al cim hi hagués un científic, un artista o un governant, però és un futbolista. I és català, de Mataró, carismàtic, molt professional i jove. El nano ha tingut mala sort amb una cosa, és el símbol del Barça de Joan Laporta, com ho són Hansi Flick i el nou Camp Nou. Són tres asos que resultaran determinants per guanyar les eleccions al club que s'han de celebrar entre el març i el juny. La presidència del Barça és, després de la Generalitat i l'alcaldia de Barcelona, la cadira més cobejada del país i tots mouen els seus interessos. A mesura que s'acosti la data electoral hi haurà noves veus que atacaran Hansi Flick, ja escriuen que està fart, el nou Estadi, ja diuen que va amb retard, i Lamine, qüestionant la seva vida privada.
Hi ha una manera molt fàcil de comprovar les intencions de cada periodista: ¿ha fet articles sobre les festes d'aniversari d'altres futbolistes o només de Lamine? Emilio Pérez de Rozas té 73 anys però ja ve de lluny que a la COPE o a El Periódico tan aviat desbarra contra Luis Enrique com escriu contra la junta de Laporta. Ara dona detalls de la sortida amb amics de Lamine Yamal la matinada de dijous 13 de novembre al reservat de la sala Luz de gas. En aquests dies sense partits del Barça el davanter no tenia compromisos esportius i es va relaxar amb la música i l'ambient de Shark, la festa de moda entre els joves, que va tenir lloc a la mítica discoteca del carrer Muntaner, recentment reformada. Lamine va pagar el reservat per als seus amics, incloent-hi el seu cosí Moha, i al, reservat només hi deixava passar noies, que això sí tenien les copes pagades, barra lliure.
Els nous policies d ela moral crueen que un futbolista que es cura de la pubàlgia no pot sortir de casa i molt menys seure al reservat d'una disco a escoltar música. En realitat no existeix ni un sol detall de la festa que afecti la lesió de Lamine, però el relat serveix per crear una imatge de jugador de fetsa permanent, irresponsable amb la lesió i frívol. Els detalls són del tot normals i gens escandalosos, per mala sort dels antilaportistes, madridistes o anti-Lamine, que n'hi ha a cabassos: "A les persones que entraven a la festa Shark van dir-los, amb tota la naturalitat i amabilitat del món que, sisplau, havien de deixar els seus mòbils. "Perdoneu, nois, aquesta vegada heu de deixar els vostres mòbils a l’entrada, ja ho sabeu, se us donarà un resguard i no tindreu problemes per recuperar-lo quan sortiu". Amb la mateixa correcció, els va dir: "És que hi ha una persona en un dels reservats que vol discreció i, sobretot, ha demanat que no es puguin fer fotos". Al pis de dalt hi ha El club, un reservat on se serveixen còctels. Un té un nom molt especial per aquella discoteca: el còctel Joan Laporta.
El relat de com va anar la nit de Lamine i els seus amics segueix sent del tot correcte, sense estridències: "Un dels empleats de la sala va dir que qui estava en aquell reservat era l’estrella blaugrana Lamine Yamal, en companyia de quatre o cinc amics entre els quals hi havia el seu cosí de l’ànima, inseparable, Mohamed Abde. L'empleat va dir que només poden pujar noies. Si pugen poden prendre el que vulguin, està tot pagat". Un grupo de noies bvan pujar a El club i van trobar-se Lamine Yamal rebent, conversant, somrient, passant-s’ho bé "en un ambient sa, divertit", va explicar una de les noies, que van marxar a les 3:30 mentre el grup i Lamine seguien allà". La festa Shark era de 12 a 5 de la matinada. Lamine educat, sense ingerir alcohol, assegut còmodament sense molestar ningú i convidant només noies. Lamine és adorable, educat i molt bon noi. Això és el que els fa tanta ràbia.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!