Parlar de René Descartes no sol sonar precisament a lleugeresa ni a diversió, però el filòsof tenia força clar una cosa que avui continua obsessionant a mig món: com collons ser feliç. I no, per a ell la felicitat no passava per acumular riqueses, likes o mansions, sinó per una cosa molt menys vistosa i força més incòmoda: pensar. Pensar bé, pensar a fons i, sobretot, pensar per un mateix.
Descartes defensava que la felicitat no cau del cel ni apareix per sorpresa en un compte bancari. Per a ell, sentir-se ple era el resultat d'un treball intern constant. Res de cops de sort ni de plaers ràpids. La clau era entrenar la ment, ordenar les idees i aprendre a prendre decisions amb seny. Molt poc glamur, sí, però força efectiu.
Pensar abans de córrer
El filòsof francès creia que la majoria dels disgustos vénen de viure en pilot automàtic. Per això insistia tant en la raó com a brúixola vital. En el seu famós Discurs del mètode, Descartes deixa clar que la felicitat apareix quan un entén el món i s'entén a si mateix, encara que això impliqui dubtar de tot primer. Per a Descartes, qüestionar-ho tot no era una crisi existencial, era el primer pas per viure millor
Res de deixar-se arrossegar per impulsos o pel que fan els altres. La felicitat, deia, es construeix quan un actua amb coherència entre el que pensa i el que fa. I sí, això implica esforç, errors i moments incòmodes. Però també evita molts drames innecessaris que fan que la vida d'un vagi a pitjor.
Emocions sí, però amb control
Un altre punt clau del seu pensament és que no proposava eliminar les emocions. No es tractava de convertir-se en un robot fred. A Les passions de l'ànima, Descartes explica que sentir és inevitable i necessari. El problema apareix quan les emocions manen més que el cap. És aleshores quan arriba el caos. Per a ell, la persona feliç no és la que no sent, sinó la que sap gestionar el que sent. La raó no anul·la les passions, les ordena. I quan això ocorreix, apareix una satisfacció interna molt més estable que qualsevol plaer momentani
Així doncs, René Descartes ho tenia clar fa segles: la felicitat no es compra, no es presumeix i no s'hereta. Es treballa. Es pensa. I es decideix. Potser no sigui la recepta més viral, però continua sent sorprenentment actual.