La vida de l'humorista Eugenio dona per una pel·lícula, una dramèdia entre comèdia i drama. És un personatge català molt recordat però poc explicat. Rere el seu aspecte fúnebre, seriós, de dol permanent, una cigarreta i una copa, s'hi amagava un home turmentat i addicte. Molta teca perquè el director David Trueba vulgui explicar-la en forma de film. Ara que estan de moda les sèries sobre mites dels 80, Ángel Cristo y Bárbara Rey, Miguel Bosé, Nacho Vidal... li toca a una figura catalana molt potent. Trueba tenia una decisió difícil: a quin actor confiar un paper tan conegut, que no caigui en la paròdia ni en la imitació però sí en la semblança. La foto de l'actor que farà d'Eugenio, un estimat presentador de TV3, no permet identificar-lo. La caracterització els fa indistingibles:
Qui s'amaga rere la barba i les ulleres de sol és un actor català i presentador de TV3 a programes com Tabús o l'APM: el grandiós David Verdaguer. Estimadíssim dins la professió, admiradíssim pels amants de la subtilesa en pantalla, un bon actor. Al cinema espanyol no hi surt sovint: 10000 km, Lo dejo cuando quiera o Uno para todos són pel·lícules que David Verdaguer millora a cada seqüència on apareix. TV3 també l'ha gaudit com actor a sèries com Zoo de Mònica López o Nit i dia. Ara representa una icona de l'humor, un gènere que David Verdaguer domina. Però el paper és una llosa per qualsevol actor: interpretar un mite. I no només als escenaris sinó al darrere, consumint alcohol i cocaïna a dojo.
La barba ve de casa, el sentit de l'humor també. El whisky i la cocaïna, no. Un film que promet ser un èxit amb tres genis al volant :Verdaguer, Trueba i Eugenio que posa el guió amb els seus acudits. El saben aquell que diu.. . Impossible que no hi surti l'acudit dels mussols. Papá,¿ y los búhos tienen buhitos? Culo hijo dije culo ¿vale?. OL el de les ovelles. ¿Las blancas o las negras?
El llibre que va destapar Eugenio
Un llibre, Eugenio, destripa el mite i explica el drama d'excessos i tristor que s'amagava darrere la sobrietat del geni. La biografia repassa la seva (mala) vida: un pare castrador, cocaïna i infarts. El llibre recorda com Eugenio reconeixia que l'humor de debò surt de la pena, dels moments tràgics, per evadir-se. Va morir damunt l'escenari, el març de 2001 durant una actuació a un piano bar de la zona alta de la Diagonal. Tenia 59 anys.
Es va fer molt ric, va arribar a cobrar el doble que Martes y Trece: mig milió de pessetes per gala. Tres mil euros de l'any 80, cada nit. Tot per ell. L'atrezzo de cada actuació era barat: un cendrer, un tamboret, un paquet de tabac i un cubata. Però la vida el va castigar: va quedar vidu als 38 anys amb dues criatures. Va refugiar-se en el personatge, sense cancel·lar el show ni la nit que va enterrar la seva dona. Es va enamorar d'una altra noia, la que li venia els cartrons del bingo. El seu fill Jofre reconeix els excessos del seu pare: als 14 anys el feia anar de matinada a comprar-li Ducados. Jofre és l'autor del llibre i de la frase: "Él había sufrido ya un infarto y no se portaba bien. Fumaba tres paquetes diarios, tomaba sus carajillos y su whisky, coca también, pero jamás perdió los papeles. Yo jamás le vi borracho, pero es cierto que en los últimos años de su vida perdió su yo. Le miraba a los ojos y ya no le reconocía, no era él". Patia depressió i es va refugiar en l'esoterisme: es va fer construir una piràmide dins la piscina per practicar "viatges astrals". L'últim viatge va ser morir jove. Enyorat, al film el seu record està en bones mans.