Hombres G es reuneix de nou per fer tremolar els escenaris. Anuncien gira el 2026 per repassar els seus millors èxits amb ‘Los mejores años de nuestra vida’. “Volem que aquesta gira sigui una festa. Un homenatge a tots aquests anys viscuts junts, i a tot el que encara ens queda per gaudir. Perquè creiem, de veritat, que estem vivint els millors anys de la nostra vida. I això és, senzillament, acollonant”, expliquen a la seva pròpia pàgina web.
El grup té moltes ganes de retrobar-se amb els fans per recordar vells temps i per a això han presentat aquest nou tour que recorrerà pràcticament tota la península. A més, han volgut abordar alguns temes socials de rigorosa actualitat, com ara la censura. Un aspecte que ells mateixos van viure durant les dècades dels 80 i 90 a causa del llenguatge inapropiat que molts consideraven que utilitzaven en alguna de les seves cançons com Sufre mamón, Venezia, Devuélveme a mi chica o Suéltate el pelo, entre d'altres.
Un dels membres de la banda, Javier Molina, considera que ara “hi ha moltes més ximpleries que abans”. “Jo crec que ja està bé d’aguantar tanta estupidesa […] Això és una dictadura d’una ideologia política. No és una altra cosa. És a nivell mundial, alimentada per multimilionaris. No em vull ficar en un embolic ara perquè no em ve de gust”, sentenciava.
S'ha perdut el sentit de l'humor
Corroborant les paraules del seu company i amic, David Summers, assegurava que estem vivint “una època absurda en què la gent té por a les paraules i no al que signifiquen”. A més, reiterava que ells no anaven a canviar absolutament res la manera d'expressar-se i d'escriure «el que els doni la gana». “És absurd analitzar cançons que tenen 40 anys, sense posar-te en el context històric i sense pensar com era la vida en aquell moment i com es parlava en aquell moment. En definitiva, si s'apliqués el sentit comú, moltes coses s'entendrien més fàcil. […] A la paraula torero, a la paraula marica… Si us plau són paraules i maneres d'expressar-te”, explicava.
Fins i tot creuen que s'està prohibint fins i tot el sentit de l'humor perquè ara qualsevol cosa que diguis sent malament. “És l'únic que ens queda a Espanya i també ho prohibeixen. Anem a deixar el temita perquè em poso d'una mala llet”, deia, generant una rialla sonora entre els presents.
