David Bisbal és un dels artistes més reconeguts a nivell internacional d'OT. El concurs de TVE va ser un trampolí per a ell, que ja amenitzava les revetlles dels pobles amb la seva orquestra. La seva veritable vocació era la música, encara que la seva vida podria haver canviat quan era un adolescent, ja que l'almerià sempre ha estat molt esportista i sentia especial devoció per les bicicletes, era en el que ocupava sempre el temps lliure.
A més de cantar en orquestes, David Bisbal va ser ciclista. Així ho van revelar els seus companys de l'equip Yoplait, amb el qual va córrer en juvenils a Almeria entre els anys 1996 i 1997, amb 17 i 18 anys respectivament. Mentre pedalava també cantava i amenitzava aquests llargs viatges als seus companys, per això li van apodar com ‘Camarón’ entre els seus amics. Solia cantar copla. Després d'aquelles dues temporades, l'almerienc no va poder fer el salt a la categoria amateurs, per això va optar per pujar a l'escenari amb el grup Expresiones. I llavors va arribar la seva gran oportunitat amb ‘Operación Triunfo’. La resta de la història ja és coneguda per tothom.
Bisbal va tenir la sort de protagonitzar la primera edició d'OT, la més vista de la història amb fins a 12,8 milions d'espectadors en la seva final. Els concursants van tenir una gran popularitat de la nit al dia, no podien sortir de casa.
"Un corredor ni bo ni dolent, un més"
En la indústria musical David Bisbal ha aconseguit llaurar-se un gran futur, tanmateix en el ciclisme no hagués tingut tanta sort, mai l'haguessis conegut, i és que segons el seu director d'equip, Juan de Dios García Salvador, era “un corredor ni bo ni dolent, un més”.
"Mai va guanyar una cursa, però tenia una gran entrega", va explicar García Salvador en el reportatge d'AS. "Era molt disciplinat, no faltava a cap entrenament i a les curses mai es va retirar. Bé, una vegada. Va caure a Jaén, durant una Copa d'Andalusia de juvenils i es va donar un cop fort contra una tanca. No es va fer res important, però no va poder continuar. Pujava bé perquè tenia molt poc pes. No arribava als seixanta quilos. El seu problema era que abans de la competició es posava molt nerviós i no podia menjar. I després a les curses, encara que no va arribar a patir mai una punxada, acusava la falta de reserves. Però tenia molt de pundonor, sabia patir a la bicicleta i encara en els pitjors moments sempre arribava a la meta".
A Bisbal la passió per l'esport li ve de família, el seu pare, Pepe, i el seu oncle, Dionisio, havien estat boxejadors i campions d'Espanya.
