Dani Mateo és un tipus de presentador català que va molt buscat: és divertit, és simpàtic, és ràpid, és àcid, té presència i no està cremat. A Catalunya hauria estat un perfecte conductor del late night de TV3, Va començar fent ràdio amb Josep Cuní, que el tenia fent el trànsit. Quina poca vista posar un showman com ell a fer caravanes i embussos. Se'n va afartar i va marxar a Madrid a buscar-se la vida. Ara és l'únic que té dos programes diaris en antena: Zapeando i El intermedio a La Sexta. Aquests dies és a casa seva concedint entrevistes en la seva llengua materna, el català i acaba de passar per Ser-Catalunya, al 103.5, pel programa Llapis de memòria. Allà ha recordat com va ser el seu difícil aterratge a Madrid: el miraven malament.
Dani Mateo forma part del programa més vist de La Sexta, El intermedio, que acumula quatre copresentadors catalans, tots amb alguna vinculació a TV3: Thais Villas va començar amb Jordi González a Les 1000 i una i va tenir programa propi Control T, Isma Juárez era reporter de l'APM, Sandra Sabatés va ser candidata a presentadora del programa Aixó no és un trio, però ho va descartar perquè era l'època del procés i Mateo que feia matinals amb Cuní. Tots quatre triomfen al costat d'El gran Wyoming. Dani Mateo a Madrid ja és un veí més però admet que l'inici no va ser fàcil.
Dani Mateo té 46 anys i va arribar a Madrid quan en tenia 20 fitxat per la Paramount per fer humor. Mateo recorda com treballava sol fent informació de trànsit: “Passava hores mirant pantalles amb cotxes". A partir d’aquella etapa a la ràdio, comença a escriure els seus primers monòlegs entre connexions de trànsit. Un pas clau dona gràcies al guionista Martín Pinyol, que l’anima a deixar aquella feina per pujar a l’escenari: “Em diu que això no ho faci al trànsit, que vagi a fer monòlegs”. A partir d’aquí inicia un camí que el porta a formar part de la primera generació de còmics de Paramount Comedy i a instal·lar-se a Madrid:
"Quan arribo a Madrid em trobo el Madrid de Sabina quan s'apaguen els llums. L'esperit de Madrid és que la gent viu fora, viu al carrer. És una manera de sentir-se en família perquè a Madrid hi ha més gent de fora que de Madrid. Estàs sol, molt jove i no saps què fer. La família és la que trobes, als bars, les discoteques, les terrasses, al carrer, els companys de feina. A mi al principi em miraven molt raro. Jo ho notava i pensava 'És perquè soc català'. Era per això una mica però també perquè quan acabava de treballar marxava a casa meva i t'has de quedar a prendre una cervesa al bar amb els companys de feina. Quan ho vaig fer em van estimar més". A Madrid els desagrada aquesta cosa del caràcter català d'anar per feina, quan acaba la jornada laboral a Barcelona tothom marxa al gimnàs, a recollir nens, a fer recadus o a casa. A Madrid no, a Madrid cal anar a socialitzar, amb els mateixos amb qui has passat el dia però ara bevent alcohol. Ben bé són dos móns.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!