La història de Cristina Pedroche comença lluny de les càmeres. Molt lluny. Comença a Vallecas, en un barri on la vida s'aprèn de pressa i on la cultura de l'esforç no és un lema, sinó una necessitat. Allà va créixer una nena que encara no sabia que un dia es convertiria en una de les cares més reconeixibles de la televisió i en la reina indiscutible de les Campanades. Però abans dels focus, hi va haver sacrifici i treball dur.
Ho recorda amb molt d'afecte. “Vinc d'una família humil”, ha repetit moltes vegades. Els seus pares, com ella mateixa diu, eren “formiguetes que guardaven diners”. Sempre prudents. Sempre previsors. El seu pare va passar per moments complicats, inclòs l'atur. La seva mare treballava com a netejadora en una escola. A casa no sobrava res, però mai va faltar l'essencial. I sempre, sempre, es va respirar dignitat.
Cristina Pedroche recorda amb orgull els seus orígens humils
Aquella infància va marcar el seu caràcter. Li va ensenyar a valorar les coses. A entendre que per tenir alguna cosa cal guanyar-se-la. Per això, amb només 16 anys, Cristina Pedroche va començar a treballar. Va ser cambrera. Va ser model. Ho va fer perquè volia els seus propis capricis. Perquè si la seva mare només podia comprar-li un texà i ella en volia tres, sabia que havia de pagar-se els altres dos.
El seu camí acadèmic va seguir una altra ruta. Es va llicenciar en Administració i Direcció d'Empreses. Va estudiar també Turisme. Res no apuntava a la televisió. Res no anticipava el que vindria. Però el destí té els seus propis plans. El seu treball com a model la va acostar al món audiovisual. Les seves ganes van fer la resta. I el 2010 va arribar el salt: el programa ‘Sé lo que hicisteis…’. I amb ell, la popularitat.
Eternament agraïda als seus pares
En aquella etapa, la seva família va tornar a ser clau. El seu pare, Paco, la portava a tot arreu. Era el seu xofer improvisat. El seu suport diari. La seva mare, la que sempre li feia la compra. La que mai li demanava res a canvi. La que continuava cuidant-la fins i tot quan el país sencer ja sabia qui era Cristina Pedroche.
La vida va fer un gir encara més gran el 2014, quan va conèixer Dabiz Muñoz. Va ser un punt d'inflexió. Un any després es van mudar junts. La seva vida va canviar de ritme, de barri i de paisatge. El 2017 es van casar en una cerimònia senzilla, gairebé improvisada, amb texans i sabatilles. Després ell se'n va anar a treballar. Ella se'n va anar a casa dels seus pares a menjar amanida de pollastre i pa de pessic de xocolata. Senzillesa en estat pur.
Avui viuen a La Finca, un dels llocs més exclusius de Madrid. Tenen dos fills, Laia i Isai. I tot i així, Cristina continua recordant Vallecas. Continua esmentant els seus pares. Continua agraint aquestes “formiguetes” que ho van donar tot per ella. Perquè, encara que ara visqui envoltada d'èxit, mai no ha oblidat d'on ve. I aquest, potser, és el seu major secret.