Cristina Puig té un gran mèrit com a periodista que ha fet milers d'entrevistes al llarg de la seva carrera: és molt bona entrevistada. Cris Puig de 54 anys confessa que "Tinc el costum de fotre'm en jardins quan soc entrevistada". No calla, diu el que pensa i és especialment valenta quan ha de denunciar el que va patir durant la seva etapa al capdavant del programa més criticat de la història de TV3: el FAQS. Va ser la que més temps va durar, de 2019 a 2022 quan el van cancel·lar. Aquella era una cadira elèctrica: Ricard Ustrell només va aguantar-hi tres mesos i escaig, va estrenar el setembre de 2017 i per Nadal ja era fora. Laura Rosel va ser acomiadada a mitja temporada i Cris Puig va haver de renunciar, a diferència dels altres dos, a ser-ne la directora. Potser ni volia aquest càrrec, només hi posava la cara i se la van trencar. Ara en parla al pòdcast el Col·legi de Periodistes.
Cris Puig: ""En quin moment em vaig deixar de sentir una impostora? Ho vaig patir molt al FAQS perquè va ser complicada la meva entrada, hi era escrutada com mai. Les xarxes socials fan assetjament, odi. La gent deia que jo era una merda fent el FAQS. El vaig gaudir professionalment, informar durant la pandèmia, però vaig enganxar una etapa del procés molt fotuda, amb els polítics a la presó, no les manis potents sinó la divisió brutal entre partits. Feien la seva guerra a través del FAQS. No anant-hi el boicotejaven. Pels d'ERC érem convergents, pels convergents érem d'ERC, pel PP érem uns indepes de merda, pel PSC era un escàndol perquè fèiem mítings. Em vaig sentir molt sola, no em van donar suport TV3, ni el Terrat, ni els companys. Només Bea Talegón i va rebre hòsties. En el món de les xarxes em va afectar molt". A Instagram només destaquen la segona part, com Cris Puig va patir-ho íntimament, a casa seva, amb els pares o la seva filla que tenia uns vuit anys:
Cris Puig: "Els meus pares no tenen xarxes socials i diumenge al matí em trucaven i deien 'Però què ha passat?' perquè els veïns els deien 'Hòstia la teva filla ahir, eh mira mira'. Això va ser tremendu. Els diumenges al matí eren un cementiri a casa meva. La meva filla (Martina, ara té 12 anys) m'ha vist en una situació molt complicada. Jo em deia 'No t'ho miris' i al final mirar-ho i uala: memes, la meva cara sobre el cos d'un polític... I això em va passar amb una edat que jo creia que estava preparada per passar-ho. Em va fer replantejar si jo estava preparada per aquella feina. L'odi que rebia era tant que vaig pensar que potser no hauria d'estar fent jo el FAQS. Ho hauria d'estar fent algú altre. El director Pere Mas em deia 'Cris aquesta crítica concreta qui te la fa? Gent que tu valores com a periodista, l'Antoni Bassas, la Mònica Terribas... Però allò creix tant que alguns mitjans en fan notícia". Ella mateixa reconeix que l'odi que rebia que era notícia perquè era extraordinari. No li ha passat a cap altre programa de TV3 en quaranta-tres anys d'Història. O en els vint anys que fa que existeix Twitter. Abans, quan un presentador causava rebuig els espectadors ho comentaven en privat al sofà, ara ho piulen públicament i es difon com la pólvora.
Va quedar tan escarmentada que no ha tornat a fer TV i té una altra feina, com Laura Rosel. Les dues cares femenines del FAQS treballen als Departaments de Comunicació de grans institucions: Laura Rosel al de la Universitat de Barcelona i Cristina Puig a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Cris Puig creu que ser dona les va penalitzar a ella i a Rosel. Que a un home no li munten aquelles campanyes en públic. I per sortir d'aquell mal tràngol l'entrevista va per altres viaranys, com que no és periodista per vocació: "Jo volia ser actriu i cantant, fer pel·lis a Hollywood. Vaig posar com a primera opció a la Universitat Traducció i Interpretació d'Anglès, i, en segon lloc, Periodisme perquè era farandulero. No vaig entrar a Traducció perquè demanaven un set i pico i a Periodisme demanaven un 6. Allà vaig descobrir que m'agradava el periodisme. El meu referent era l'Àngels Barceló a TV3. Vaig fer una prova per betevé i em van agafar al matinal Hola Barcelona amb Carles Prats que després va fer el TN de TV3. Vaig fer Informatius allà. La vida me la vaig haver de buscar, no coneixia ningú que treballés als mitjans i soc molt tímida. Volia anar a Catalunya Ràdio al 1988. Vaig passar les proves de veu i em van assignar a Economia: no ho suporto, no l'entenc. Vaig fer un estiu a Economia i un dia em truca Albert Om, a qui jo no coneixia, per començar un programa a RAC 1 que aleshores començava i jo ni sabia què era. La gent la confonia amb el RACC. A RAC 1 feia la unitat mòbil. Li vaig demanar només una cosa: no volia enfilar-me a l'helicòpter del trànsit. D'Om a TV3 fent el programa Jo vull ser, El club...". Ha fet de tot però en la maduresa quan era millor periodista li va tocar un regal enverinat, aquell FAQS. Una màquina de trinxar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!