Le Corbusier va ser un dels arquitectes més reconeguts i influents del segle XX. Urbanista, dissenyador i pintor. Se'l considerava un pioner del Moviment Modern i de l'arquitectura funcionalista. Per a ell, “la casa ha de ser el estoig de la vida, la màquina de la felicitat”. En una sola frase ajunta poesia i enginyeria, que és exactament la tensió principal del seu pensament.
Fa una referència a les cases amb els estoigs perquè aquest objecte no només conté alguna cosa, sinó que el protegeix perquè no es perdi ni caigui, l'ordena i també cuida del seu interior perquè és valuós. No el vas ensenyant cada dia, és teu, com l'habitatge, per a ell no és una cosa per anar ensenyant, sinó un espai que t'acompanya en la teva vida quotidiana. Per tant, salvaguarda la intimitat, permet el descans, facilita rutines i dóna sentit a l'habitar. En cap cas la casa és protagonista de res, la vida és el punt central.
El suís-francès sempre ha criticat que a l'arquitectura es prioritzi la façana. Ell no dissenyava per impressionar, sinó perquè fos funcional. Tampoc buscava l'adorn excessiu perquè les cases no havien de ser captadores de mirades, sinó discretes. Una casa espectacular sol fracassar perquè no és còmoda, no està fabricada perquè sigui funcional per a les persones que viuen al seu interior. Només és per ensenyar la casa que tenen i donar enveja pel seu estil. Presumir pel seu exterior, com dient jo tinc una casa més impressionant que tu no pots tenir. I al final l'important de totes les cases és que tinguin les necessitats bàsiques, com un lavabo, una cuina o una habitació on dormir
Una casa feliç és una casa funcional
En l'altra part de la frase, la més pràctica, diu que la casa és “la màquina de la felicitat”. Això no significava que sigui com una màquina, freda i deshumanitzada, sinó que cal fer-la eficient, funcional i ben pensada. Com una bona màquina, no destorba, no es nota i funciona. Per a ell que una casa et doni felicitat no vol dir que tingui jardins, piscines, etc., sinó que tingui llum natural, aire, proporcionalitat, ordre i fluïdesa en l'espai
Per a Le Corbusier, l'arquitectura havia de respondre a necessitats reals, no a estils heretats sense sentit. Per això va defensar la seva teoria de “Els cinc punts de la nova arquitectura”: plantes lliures, pilars, terrasses habitables, finestres corredisses i façana lliure.
Per a l'arquitecte, la felicitat rau en el benestar, la comoditat, el ritme i la claredat. Una casa ben dissenyada redueix les tensions, acompanya hàbits, no cansa i no confon. És una felicitat silenciosa.
