Estupor amb la inclassificable confessió de Tomás Roncero. Què fa cada matí quan es dutxa: "Me da corte..."

Que Tomás Roncero és un madridista recalcitrant ja ho sabíem des de feia temps. Que sovint perd els papers i l'oremus parlant del Real Madrid de sus amores, també, només cal veure com embogeix sovint quan participa a El Chiringuito de Josep Pedrerol, o quan li marquen un gol a l'equip merengue i ell comença a donar cops de puny a la taula de la Cadena Ser on comenta els partits, o a donar puntades de peu a una taula que té a la redacció del diari As. Roncero, més madridista que la bandera, és d'aquells que de vegades, fan vergonyeta aliena. Per què? Perquè una cosa és ser del Reial Madrid, o de l'equip que sigui, i una altra, que tot, absolutament tot ho vegis del color que a tu t'interessa i sigui incapaç de ser just quan hi ha el Madrid pel mig.

Qualsevol acció dubtosa dels àrbitres a favor del Reial Madrid, la defensa i fins i tot, s'autoconvenç. Tot i que sigui aberrant. Qualsevol acció polèmica o decisió arbitral o del VAR, en contra del conjunt blanc, la critica fins a l'infinit. És el que té que abans que periodista, és un forofo de tota la vida, encegat pel reflex blanc de la samarreta que vesteixen els jugadors madridistes. De bogeries, manies, o supersticions relacionades amb el món del futbol, n'havíem sentit moltes fins ara. Manies de futbolistes, manies d'entrenadors o manies d'aficionats. Hi ha qui posa un ciri perquè la cosa li vagi bé al seu equip. Hi ha qui es posa la samarreta que té a casa amb el nom i el dorsal del seu ídol, quan es posa a veure un partit a la tele o va al camp. I hi ha el costum inclassificable de Tomás Roncero...

Un costum, un hàbit, una rutina matinera que ha deixat tothom amb els ulls com a taronges. Als seus companys a la connexió diària d'El Chiringuito, com Marçal Lorente o José Luis Sánchez, i als espectadors. Perquè la revelació que ha fet sobre què fa cada matí quan es lleva i se'n va a la dutxa, és de les que et deixen sense paraules. "La manía más loca que tengo... vas a flipar...", avisa Roncero. "Cuando me lavo el pelo duchándome todas las mañanas, que me ducho todos los días... me hago un número de lavadas, para aclararme ya el jabón... dependiendo del jugador que en ese momento creo que es el emblemático"... Pausa per processar la informació. Seguim: "Por Cristiano (Ronaldo) me hacía 7 lavadas, me hacía 10 por Luka (Modric) y ahora, como está en el Milan, me hago 14, es un gesto, una especie de devoción por él. Hasta que no acabo, una, dos..., no dejo de darme agua. Y eso da suerte. Como le ha ido bien en la vida, si me parezco una décima parte a Modric, no me irá mal".

Els seus companys al·lucinen, "es muy loco esto, ¿eh? Es increíble", "pedrada importante... Ojo cómo están las cabezas"... I ell, que ho troba el més normal del món: "Es así. Si Modric llevara el '99', me tiraría diez minutos en la ducha aclarándome el pelo". "Esto le tiene que llegar a Modric, ¿eh?". "No se lo pienso decir: me da corte"...

Sense paraules.