Si hi ha una sèrie que ha marcat a tota una generació i ho continua fent 20 anys després de les seves emissions, aquesta no és cap altra que 'Aquí no hay quien viva'. Els esbojarrats veïns de Desengany 21 viuen per sempre a les retines de tots els espanyols. És una de les comèdies més reeixides de tots els temps amb quotes de més del 40% i més de 5 milions d'espectadors. Moltes de les seves frases, així com els noms dels personatges sobreviuen en el temps. En part gràcies a les innombrables reposicions en canals temàtics i en plataformes en streaming.

Però l'aventura d'aquests veïns va durar poc, tan sols tres anys, ja que José Luis Moreno va vendre part de la seva productora a Telecinco i la sèrie va saltar de cadena convertint-se en una altra de totalment diferent per evitar multes per plagi. Així va néixer 'LQSA', sèrie que es manté en el dia d'avui en emissió. Encara que les comparacions per als espectadors són odioses, hi ha un personatge que és la unió de tot aquest univers creat pels germans Caballero, José Luis Gil, que en aquests moments travessa un delicat estat de salut que li ha apartat de la sèrie.

Santiago Ramos com Andrés Guerra
Santiago Ramos com Andrés Guerra

Va abandonar la interpretació fa més d'una dècada per una malaltia

José Luis Gil ha compartit pantalla amb molts actors veterans de la comèdia, entre ells Santiago Ramos. L'actor va desaparèixer de la sèrie a causa d'una malaltia que es va conèixer anys més tard. Pateix Parkinson i s'ha vist obligat a desaparèixer de les taules. "Li van diagnosticar Parkinson, està molt ben cuidat en una bona casa. No som rics, però tenim per cuidar-lo perfectament", trencava el seu silenci la seva esposa, molesta amb les declaracions d'alguns mitjans de comunicació que parlaven d'una suposada ruïna familiar pels anys inactius de l'actor.

La malaltia va arribar a la vida de Santiago Ramos massa aviat, pocs anys després d'abandonar la comèdia. "Va començar molt jove, amb 66 anys o per allà. Llavors, veure'l així et dona com molta pena. Aquesta malaltia és molt horrible, perquè li ha tret tot: conduir, la seva moto..." a més del seu treball, la seva professió, la seva passió per pujar-se a l'escenari i sentir la calor del públic en cada aplaudiment. "És molt bo en teatre, li han ofert projectes molt bons, però Santi no pot fer cap tipus d'obra de teatre, perquè el Parkinson afecta la memòria. L'única pena és veure'l així, perquè és un actor boníssim," defensa la seva esposa.

El seu marit compta amb tot el suport de la família, a més té set germans que estan tot el temps pendents i l'ajuden en tot el que poden.