Fa uns mesos es va parlar de la defunció de Céline Dion. El portal TMZ i altres plataformes van publicar els rumors sobre la seva mort i van acabar fent-los veraces a les xarxes socials. Però finalment van ser desmentits. La cantant es va allunyar del focus mediàtic després de comunicar que pateix la síndrome de la persona rígida. Una dolència neurològica de la qual poc se n'ha parlat, però que la va portar a apartar-se dels escenaris i cancel·lar la seva gira. Una malaltia que sembla que evoluciona de forma molt ràpida. Va ser la seva germana qui va comunicar tan sols dues setmanes després que l'artista ja no pot controlar els músculs.
Aquesta malaltia es caracteritza per "episodis de rigidesa i espasmes musculars en els músculs del tronc i dels braços i cames", expliquen des del National Center for Advancing Transnacional Sciencies. És considerada una malaltia rara que afecta en proporció més les dones que els homes. El rang d'aparició dels símptomes és molt ampli, pot anar dels 30 als 60 anys.
La majoria dels pacients que pateixen aquesta síndrome tenen anticossos contra l'àcid glutàmic descarboxilasa (GAD), que és "l'enzim implicat en la producció del neurotransmissor inhibidor GABA (àcid gamma-aminobutíric)", detallen a MSD Manuals.
La síndrome de la persona rígida no té cura
Es considera una malaltia autoimmune, per la qual cosa el propi sistema immune ataca el sistema nerviós central i "s'associa freqüentment amb altres malalties autoimmunes com la diabetis, la tiroiditis, el vitiligen i l'anèmia perniciosa", afegeixen al National Center for Advancing Translational Sciences. La síndrome pot ser autoimmune, paraneoplàsica o idiopàtica. "El tipus autoimmune ocorre sovint amb la diabetis tipus 1, així com altres trastorns autoimmunes". Existeixen autoanticossos contra diverses proteïnes involucrades en la sinapsi de GABA en el tipus autoimmune, "que afecten primàriament els neurones inhibitòries que s'originen a l'asta anterior de la medul·la espinal”.
El quadre clínic d'aquest trastorn pot incloure "postures anormals, rigidesa muscular, espasmes per una sensibilitat augmentada al soroll o al tacte, caigudes, paràlisi cerebral o epilèpsia". La malaltia també pot causar certs trastorns com l'ansietat i la depressió, ja que dificulta molt la qualitat de vida.
A dia d'avui no existeix una cura per a aquest trastorn. Només es poden alleujar els símptomes del pacient amb benzodiazepines, diazepam o baclofen per reduir la rigidesa i els espasmes musculars
